La Vall d'Uixó i jo:

La Vall d'Uixó i jo:

Parlar de la Vall d'Uixó (Castelló), es parlar de BOUS en majúscules, aquesta població inicia les seves festes amb bous a l'abril al barri de Sant Vicent i acaba la temporada al mateix barri però amb el nom de Sant Roc. Durant aquests mesos es lidiaran pels carrers a la vora de 130 bous cerrils. I dintre d'aquest mes d'octubre es realitzen festes a cinc barris alhora, una cosa totalment impensable a la nostra zona. Entre el dia 1 i 20 d'aquest mateix mes es veuran correr pels carrers fins a un total de 28 bous cerrils (barri del Roser, Sagrada Família, La Pilarica, el Carbonaire i acabaran a Sant Roc). Després d'aquesta introducció jo vull parlar-vos de la relació que he adquirit amb aquest poble des de fa uns anys cap açí.

Bar Los Pucheros

Ara fa vuit anys i pel mes d'abril acompanyat per dos bons amics ampostins Joan Ferreres "Pitus" i Eli Capella vam decidir baixa a la Vall a veure les festes en honor a Sant Vicent i anàvem a descobrir una festa que al llarg dels anys s'ha convertit en parada obligada en la nostra agenda taurina anual. Aquell dia vam tenir la sort de conèixer a un grup de persones que han fet que la meva / nostra relació en la Vall sigui tan especial.

Per coses del destí vam parar a fer un refresc al Bar Los Pucheros per fer temps per anar als bous. I mira per on, primera sorpresa, vam fer cap a un bar de tradició taurina per tots els costats. Allí vam conèixer a Jose el propieteri del bar i vuit anys més tard ja no fa falta ni reservar taula, ja que quan s'aproximen les festes de Sant Vicent la taula per als "catalans" ja està amb la etiqueta de RESERVAT. Poc després una altra casualitat, entra per la porta un home que no coneixíem de res i que es diu Luís Alcón. Tan bon punt va parlar amb el seu cunyat (Jose), va venir a la nostra taula a saludar-mos i ens va dir que tenia una ramaderia de bous mansos i que també aprofitava part de les seves instal.lacions per a vendre bous cerrils. Allí s'estava pastant una gran amistat que els anys no ha fet perdre. Les portes de la seva ramaderia està oberta sempre i això és un luxe. Luís és una excel.lent persona, gran amant de la festa, professional com la copa d'un pi i sobretot un llibre obert pel que fa a la coneixença que té sobre la festa dels bous i gràcies a ell vam conèixer les peculiaritats d'una ramaderia extremenya que tan bons resultats està donant al carrer i que tantes tardes d'èxit està repartint a penyes de la Comunitat Valenciana. Estic parlant de la ramaderia de Juan Manuel Criado. Unes tardes que jo particularment he viscut ja que el propi Luís és qui cada cop que s'ha d'exhibir un exemplar d'aquest ferro m'avisa  (Puçol, La Llosa, La Vall, Onda, Benavites). 

Aquell mateix dia de fa vuit anys, per la nit i alhora de fer el cafè, continuàvem estant acompanyats a la taula per Luís i seu a la taula un home que també és un gran amic de la casa Jose Maria "Clavell", un home que  també ens ha tracat sempre d'una forma excel.lent i el culpable de que tinguessim un apodo "catalans". 

Tocaven les deu de la nit i vam tirar a veure el bou al carrer i de camí a la plaça de Sant Vicent i després d'estar tota la tarda buscant-lo per fi vam conèixer a Jose Vicent "Gregori", un home que vam conèixer gràcies a mun pare, ja que es coneixien de la seva etapa treballant com a transportistes a DAPSA. Una nit que no oblidarem, vam veure el bou d'un lloc increïble, ens van ensenyar les instal.lacions, ens van invitar a sopar i fins i tot ens deixaven una casa per passar la nit. Un tracte que sincerament no es paga amb tots els diners del món.

Foto des de l'embarcadero de la Finca

Ahir va ser la última prova d'aquesta amistat que ja dura una dècada. Eren sobre les 10 del matí quan em va sonar el telèfon, a l'altra banda Luís m'anunciava que el cartell previst per l'últim dia de les festes del barri de la Pilarica s'havia canviat per un problema amb els papers dels bous. Hi havia programat tres bous de la ramaderia de Zalduendo, però degut a aquests problemes la comissió va decidir parlar amb Alcón i fer tres bous de Juan Manuel Criado, d'aquí que sí volia anar a veure'ls. 

Amb el meu amic Curro, cridat a ser el semental de la ramaderia

En menys de mitja hora ja estava preparat i amb el cotxe en marxa direcció a la Vall. En aquesta ocasió la meva companya de viatge va ser la Vane. Tan bon punt vam arribar a la Vall vam parar a fer un cafè al bar Los Pucheros i després de les salutacions amb Jose ell mateix ens va dir que anessim a la finca que Luís ens estava esperant i això és el que vam fer. Allí vam veure els bous preparats per a la tarda. Com sempre uns bous molt ben presentats amb el tipus de la casa d'encast domecq però en aquesta ocasió amb una cara que feien por. 

sortida del segon bou de J.Manuel Criado

Per la tarda i a l'hora en la que vam quedar vam fer cap al carrer Benavente (barri Pilarica), i després de les oportunes salutacions amb els companys valleros ens posem en un lloc previlegiat per veure la sortida dels dos bous. Al terrat de la casa de la Penya.

Aquestes sortides en unes altres condicions no les hauríem vist en la vida. Un cop vista la sortida dels bous i que com sempre van tenir una bona lidia era hora de tertúlia taurina per fer temps per al bou embolat. 

estructura per a embolar 

Entre mig vam posar el piló mentre els altres van anar a buscar el bou a la finca. Un cop el bou al carrer ens vam posar a sopar un àpat extraordinàri. 

Sobre les deu i mitja el bullissi al carrer ja era enorme i l'experiència de veure un bou embolat d'un lloc privilegiat va ser un autèntic luxe. 

moments previs a l'embolada del bou de J. Manuel Criado

Allí acabava un dia inolvidable, acompanyat de gent increïble i que tenen els ingredients exactes per fer-te sentir com a casa. Del mateix moment en que vam marxar ja estic contant les hores per tornar a la Vall i si no passa res serà a l'abril per Sant Vicent i acompanyat al igual que farà nou anys per Joan Ferreres "Pitus", Eli Capella i una que ja ha entrat al grup privilegiat Vanessa Sánchez.

Fins aviat.

Estic fart d'aguantar tanta MENTIRA... jo dic PROU!!!

Se perfectament que plataformes animalistes com ara (Actyma, AnimaNaturalis, Adda) i partits polítics com (PACMA) persegueixen incansablement la nostra festa dels bous, a costa de les aportacions econòmiques que reben dels seus associaciats,d'aquí el constant atac als nostres pobles, denunciant els actes amb bous, ja voldria veure si atacarien tan salvatgement la nostra festa si s'haguessin de costejar els costos de la seva pròpia butxaca. Segurament un altre gall cantaria...!!!!

Estic cansat de tenir que sortir constantment a justificar les nostres actuacions, unes actuacions que compleixen a la perfecció les normes legals vigents i que fins avui sempre s'han resolt favorablement a favor dels nostres interessos. Per alguna cosa serà.... de fet és, perquè no s'ha pogut demostrar ni una sola cosa per les que se'ns denunciava......... QUI ÉS EL QUI MENTEIX?

Plaça plena fins la bandera, més de 12.000 persones

D'incidències i accidents la nostra festa, n'ha tingut, en té i segurament en seguirà tenint, però com totes les festes tradicionals i culturals del nostre país, però evidetment, el MORBO que un accident en la festa dels bous comporta no la tenen les altres festes. Demano el mateix tracte que la resta de festes importants, que també tenen accidents. Per exemple, la festa dels castellers (festa declarada per la UNESCO, i de la que tanta repercusió li dóna la nostra televisió autonòmica TV3), l'any passat va tenir un accident mortal a Montblanc quan un home de 75 anys va morir al caure-li el castell humà al damunt mentre ell estava fent pinya, però la pregunta que ens hauríem de fer tots plegats és: Els petits que fan de enxaneta pugen a coronar el castell de forma voluntària o son els seus pares els que els obliguen a fer aquesta activitat?, però això sembla que està ben vist i que no passa mai res. A mi  personalment no m'agrada la festa dels Castells però els respecto perquè entenc que hi ha molta tradició al nostre país i a més a més ens enriqueix culturalment.

Una altra festa molt important a Catalunya és la Patum de Berga, una modalitat festiva també declarada per la Generalitat com a Festa d'Interès Cultural i realment crec que és una festa molt bonica i que té molta participació, per el que m'alegro, però és una festa d'àmbit local i l'any passat van ser ateses pels serveis d'emergències quasi bé mig centenar de persones per diversos graus de cremades degut al foc dels correfocs.

Entitat que agrupa al 98% de les entitats taurines

Aquests accidents a Catalunya tenen un tracte semblant al que sofrim a les Terres de l'Ebre quant parlem de ser ciutadants de primera o segona. És a dir, si tens o sofreixes un accident amb un castell humà, no passa res de la mateixa forma que si et cremes amb la Patum tampoc passa res, ara bé, si hi ha un accident amb festes amb bous llavors sí, tot es gira en contra nostra, som torturadors, assassins, maltractadors, i moltes altres qualificacions que em repugnen com a ciutadà i aficionat a la festa dels bous, perquè jo també soc  català. La nostra festa, és una festa que treballa per ser declarada Festa d'Interès Cultural, que treballa per ser declarada per la UNESCO, que treballa anualment per acomplir a la perfecció a la Llei 34/2010 de Regulació de les Festes Tradicionals amb Bous, que treballa  perquè volem seguir disfrutant d'aquesta modalitat festiva al nostre territori, que treballem per la unió de totes les penyes i comissions de bous, agrupant ja al 98% de les entitats i representant a més de 30.000 persones al territori. Agradi o no agradi a aquesta colla de fanàtics l'acte festiu amb més participació als nostres pobles son les FESTES AMB BOUS i qui no vulgui veure aquesta realitat té un problema....

Afortunadament vivim amb un estat democràtic i per això hem de tenir la llibertat de saber elegir i això és el que volem els aficionats als bous, llibertat per poder decidir anar als bous, llibertat per defensar les nostres tradicions, LLIBERTAT, LLIBERTAT, LLIBERTAT... eliminar d'una vegada per totes la persecusió d'aquestes plataformes. Rercordo que assistir a espectacles amb bous, és lliure i voluntari i LEGAL a pesar d'aquest constant atac....

Les armes dels anomenats defensors dels animals s'acaben, ara és moment de demostrar a tothom que som dignes d'aquesta festa i que ens mereixem seguir tenint les nostres tradicions i costums i la festa dels bous és NOSTRA per tant jo dic PROU a la mentira, dic PROU a la dictadura de fanatisme que aquesta colla vol fer creure a la societat, una colla per cert que a nivell nacional no tenen cap tipus de representació i que només al nostre territori s'atreveixen a fer soroll, ja que a la Comunitat Valenciana ni s'hi acosten. Jo dic PROU d'aguantar aquesta persecusió i finalment dic PROU de tenir que justificar la nostra festa, una festa que repeteixo és LEGAL.

 Visca els bous i Visca les Terres de l'Ebre!!!!

Programació Juliol de bous 2012:

Us adjunto el calendari taurí dels nostres pobles per a aquest mes de juliol. Poso la relació de pobles dels que he tingut accès a la seva programació taurina.

AMPOLLA (Baix Ebre)
Divendres, 13 de juliol:  
18:30 hores: Tarda de vaques de Germán Vidal.
23:30 hores: Bou embolat de Germán Vidal.
Dissabte, 14 de juliol:

18:30 hores: Tarda de vaques de Fernando Mansilla.
23:30 hores: Bou embolat de Fernando Mansilla.
Diumenge, 15 de juliol:

18:30 hores: Tarda de vaques de Hilario Príncep.

ARNES (Terra Alta)
Divendres, 21 de juliol:
12:00 hores: Encierro de Villagrasa i Dilla

18:30 hores: Tarda de vaques de Villagrasa i Dilla.

CAMARLES (Baix Ebre)
Diumenge, 22 de juliol: 
24:00 hores: Dos bous embolats de Pedro Fumadó
Dilluns, 23 de juliol:
07:00 hores: Bou Capllaçat de El Gallo.
18:30 hores: Tarda de vaques de Pedro Fumadó
Dijous, 26 de juliol:
11:00 hores: Entrada de Pedro Fumadó
18:30 hores: Tarda de vaques de Les Olles.
22:00 hores: Bou Embolat de El Gallo.
Divendres, 27 de juliol:

11:00 hores: Entrada de Pedro Fumadó
18:30 hores: Tarda de vaques de Germán Vidal.
21:30 hores: Bou Capllaçat de Pedro Fumadó.
Dissabte, 28 de juliol:

18:30 hores: Tarda de Capons de Mijares.
20:00 hores: Bou Cerril de Aldeaquemada.
22:30 hores: Embolada del bou cerril de la tarda.
Diumenge, 29 de juliol:
18:30 hores: Tarda de vaques.

CAMPREDÓ (Baix Ebre)
Dimarts, 24 de juliol:
19:00 hores: Bou Capllaçat de Hilario Príncep.
Dijous, 26 de juliol:
19:00 hores: Tarda de vaques de l'Assut.
Divendres, 27 de juliol:
19:00 hores: Tarda de vaques de Hilario Príncep.
22:30 hores: Bou Embolat de Hilario Príncep.
Dissabte, 28 de juliol:
19:00 hores: Tarda de vaques de Villagrasa i Dilla.
22:30 hores: Bou Embolat de Villagrasa i Dilla.
Diumenge, 29 de juliol:
19:00 hores: Tarda de vaques de Pedro Fumadó.


CORBERA D'EBRE (Ribera d'Ebre)
Dissabte, 7 de juliol:


18:00 hores: Tarda de vaques.

SANT CARLES DE LA RÀPITA (Montsià)

Divendres, 20 de juliol:
24:30 hores: Bou Embolat d'Armando Beltrán.
Dissabte, 21 de juliol:
07:00 hores: Dos Bous Capllaçats. El Gallo i Pedro Fumadó.
Dilluns, 23 de juliol:
12:30 hores: Entrada d'Armando Beltrán.
18:30 hores: Tarda de vaques de Pedro Fumadó.
22:30 hores: Bou Embolat de Pedro Fumadó.
Dimarts, 24 de juliol:

12:30 hores: Entrada de Fernando Mansilla.
18:30 hores: Tarda de vaques de Fernando Machancoses.
20:00 hores: Bou Cerril de Sergio Centelles.
22:30 hores: Bou Embolat de Fernando Manchancoses. Després Embolada Cerril de la tarda.
Dijous, 26 de juliol:

12:30 hores: Entrada de Fernando Mansilla.
18:30 hores: Tarda de vaques de Hnos. Benavent..
22:30 hores: Bou Embolat de Hnos. Benavent.
Divendres, 27 de juliol:

12:30 hores: Entrada d'Armando Beltrán.
18:30 hores: Tarda de vaques de Delta

SANT JAUME D'ENVEJA (Montsià)
Divendres, 20 de juliol:
24:00 hores: Bou Embolat de l'Assut.
Dissabte, 21 de juliol:
18:00 hores: Dos Bous Capllaçats de Fernando Mansilla.
Dimarts, 24 de juliol:
18:00 hores: Tarda de vaques de l'Assut.
Dijous, 26 de juliol:
18:00 hores: Tarda de vaques de Germans Margalef.
Divendres, 27 de juliol:
18:00 hores: Tarda de vaques de l'Assut.
Dissabte, 28 de juliol:
18:00 hores: Tarda de vaques de Germans Margalef.
22:00 hores: Bou Embolat de Germans Margalef.
Diumenge, 29 de juliol:
08:00 hores: Dos Bous Capllaçats. Germans Margalef i Fernando Mansilla.

18:00 hores: Tarda de vaques de Fernando Mansilla.
20:00 hores: Bou Cerril de Joaquin Buendia.
22:00 hores: Embolada de cerril de la tarda.
Dilluns, 30 de juliol:
18:00 hores: Tarda de vaques.

SANTA BÀRBARA (Montsià)
Divendres, 6 de juliol:
19:00 hores: Dos bous cerrils. Nuñez del Cuvillo i Torrestrella.
22:30 hores: Embolada dels bous cerrils de la tarda.
Dissabte, 7 de juliol:
07:30 hores: Bou Capllaçat de Hilario Príncep.
11:00 hores: Bou Capllaçat petit de Hilario Príncep.
Dilluns, 9 de juliol:
18:30 hores: Tarda de vaques de Pedro Fumadó.
22:00 hores: Bou Embolat de Pedro Fumadó.
Dimarts, 10 de juliol:

18:30 hores: Tarda de vaques de Fernando Machancoses.
22:00 hores: Bou Embolat de Fernando Machancoses.
Dimecres, 11 de juliol:

18:30 hores: Tarda de vaques de Felix Ozcoz
Dijous, 12 de juliol:
18:30 hores: Tarda de vaques de Hnos. Benavent.
22:00 hores: Bou Embolat de Hnos. Benavent.
Dissabte, 14 de juliol:
06:00 hores: Matinada de vaquetes de Pedro Fumadó.
18:30 hores: Tarda de vaques de Hilario Príncep.

22:00 hores: Bou Embolat de Hilario Príncep.


BARRI CASTELL - ULLDECONA (Montsià)
Divendres, 27 de juliol:
22:30 hores: Vaques i  Dos bous embolats.
Dissabte, 28 de juliol:
18:30 hores: Tarda de vaques
22:30 hores: Dos Bous Embolats.
Diumenge, 29 de juliol:
18:30 hores: Tarda de vaques.


XERTA (Baix Ebre)
Dissabte, 28 de juliol:
08:00 hores: Entrada de l'Assut.
18:00 hores: Tarda de vaques de l'Assut.
21:00 hores: Bou Embolat de l'Assut.

La Crònica dels meus particulars Sant Fermins 2012

Arribava el divendres dia 6 de juliol i a les voltes de les 22 hores de la nit, iniciava el viatge cap a Pamplona, acompanyat de molt bona gent, marxàvem tot just després de veure la desencaixonada dels dos bous que els companys de la Penya Planers Pels Bous havien organitzat dintre de les seves festes majors, El viatge com sempre es va fer curt, a pesar de les 4 hores llargues que ens va costar arribar a la capital dels bous per nou dies. L'hotel Xantrea ens esperava amb les portes obertes com tots els anys. Tenim reservades les  millors habitacions. Després d'un petit descans i rondant les 6 del matí vam iniciar la primera escalada cap a la ciutat cruçant el "parque de la Tejeria" i a mesura que ens aproximàvem al nostre destí cada cop sentiem més profundament les olors tan peculiars que despren la ciutat.... 

En fila india pujàvem les últimes escales, Germán Capella ens obria el pas i al darrera d'ell el seguiem la Pepi, Eli amb la Aide, Joan amb la Júlia, Ainhoa i tancant files Vanessa i jo. De sobte al nostre davant un mar de gent omplia la zona de taquilles però la nostra extensa experiència ens va fer comprar les entrades sense ni tan sols fer un minut de cola.... 

A les 6:30 ja estàvem asseguts a la graderia de la plaça de la Missericòrdia a primera fila i tot just al costat de l'entrada dels bous als corrals de la plaça. A partir d'aquest moment els rituals tradicionals, orquestra amentitzant l'espera, desfilada de totes les persones voluntàries de la Creu Roja que gràcies a la seva feina eviten molts accidents durant l'encierro i finalment la processó dels pastors professionals que també tenen una important labor durant tots els matins. Finalment s'escolta el coet, els bous surten de Santo Domingo i comencen a enfilar els vora 900 metres del recorregut, els primers corredors entren al rogle i la xiulada és monumental amb un tres i no res ja enfilen el callejón els bous de Dña. Dolores Aguirre i tots agrupats entren a les dependències dels corrals. Seguidament les vaquetes enfundades son les protagonistes durant una mitja hora. Finalment realitzem el mateix viatge a la inversa. S'han d'agafar forces i anem al Bar Peruggia del barri de Xantrea a esmorzar. 

Allí ens trobem amb companys de les nostres terres i les primeres trucades no es fan esperar a més a més per terres navarres també hi estàven un grup de persones que pujaven per primer cop a la ciutat (Àngel Sànchez, Pau Lobato, Oriol Ralda, Joel Miró, Mireia Millán, Bàrbara Millán, Sergi Llasat i Dani Callejón) rondàven per Pamplona de barri en barri i de festa en festa tal i com s'ha de fer el primer cop que un descobreix aquesta festa. Em sentia content de saber que gent del meu poble estava per Pamplona i com no podia ser d'una altra manera ens teniem que trobar per la tarda i fer una ruta junts per diferents punts de la ciutat. 

La resta guiats per un tio coneixedor com ningú d'aquestes festes el Dani Climent ens vam desplaçar a Berriozar per buscar una mica de tranquiliat. Vam anar a les piscines d'aquest poble a menys de 10 minuts del nostre campament base. Vam estar a la glòria durant tot el dia, zona de picnic, sombra, dutxes, etc.... En aquestes instal.lacions ens vam menjar un àpat genial, carn a la brasa, amanides verdes, pastes i després a dormir una bona siesta que després de no dormir en tota la nit era la millor medicina. 

A mitja tarda la Vane i jo vam marxar en busca dels nostres companys godallencs que ens esperàven a Xantrea per inicar plegats una excursió per Pamplona. Vam visitar els llocs típics (carrers del encierro, corrals del gas i ens vam fer una foto a la estatua del encierro) van ser unes hores amb aquests companys que descobrien per primer cop aquesta festa i que estic segur que més d'un repitirà. Es tractava de gent jove però sobretot d'unes persones genials. Al tard aquest grup de Godallencs van marxar cap a les nostres terres i nosaltres novament amb els nostres companys de viatge pujàvem cap a Pamplona a veure els focs i a caminar una mica per la zona de les atraccions i fira. Va ser un dia intens i vaig acabar rendit no podia ni avançar del cansament que portava al damunt. Mai estant a Pamplona havia sopat tan tard quasi a les 2 del matí. 

Després d'intentar descansar una estona el nostre personal despertador Germán ens cridava per iniciar novament la pujada cap a la plaça per veure el segon encierro. Aquest cop el torn era per als històrics bous de Miura. L'encierro va ser perrillós degut a la gran quantitat de gent que hi havia, per segon dia consecutiu la plaça es va omplir de gom a gom amb més de 20.000 persones que ompliem la graderia. Després a esmorzar de nou per agafar forces i tan bon punt ens vam acabar l'esmorzar a fer quilòmetres davall d'aquests àrbres per descansar ja que només estàvem a unes poques hores d'iniciar novament el viatge de tornada. Cap a les 13:30 hores del migdia la millor cuinera de les TTEE la Eli ens va preparar el dinar tot i que també Joan va agafar les pinzes per fer el bacon a la paella.... que igual s'enfada si no ho dic, mentres el supermecat mòbil de la Pepi començava a tancar les portes i penjava el cartell de "ÚLTIMES EXISTÈNCIES " mai passaré gana al costat d'aquesta dona, no he conegut mai a ningú amb tanta previsió alhora de comprar.... marxem per dos dies i porta menjar per a un mes. 

Finalment després de ben menjats vam pujar al cotxe i al cap de 4 hores llargues tornàvem a ser a les nostres terres, uns els vam deixar a Amposta i els altres vam marxar cap a Santa Bàrbara i Godall respectivament. Aquí per tant s'acabava un nou viatge a Pamplona. Dos dies de rises i de disfrutar d'una festa que a tots els que anem ens ompli i ens les sentim com a pròpia. Familia Capella Guerrero, amics Joan, Eli i familia, Vane, Dani, l'any que ve el dia 7 tenim una nova cita a Sant Fermín.... Amb vosaltres aniria a la fi del món..... Gràcies per aquests dos dies......!!!!!!!!! Gora familia i com no Gora Sant Fermín!!!!!

Pamplona, festa, bous i retrovament

Pamplona, una població d'aproximadament 200.000 habitants veurà a partir de demà augmentada la seva població fins arribar a més d'1.000.000 de persones vingudes d'arreu del món per participar de la festa. Unes festes fetes única i exclusivament per estar les 24 hores del dia vivint al màxim. El beure està a l'ordre del dia però hi ha un altre tipus de gent que visita anualment Pamplona per viure la festa des d'una altra manera, visiten Pamplona per participar de la festa dels bous i en aquest tipus de gent m'hi trobo jo. Aquest any serà el meu 10è Sant Fermín i us puc ben assegurar que cada any és diferent. El barri de Xantrea ja ens espera, i el Bar Peruggia també. Seran dos dies intensos, de no dormir o si més no de dormir poc. Nosaltres seguim els rituals de la mateixa manera que com si fòssim pamploniques. És a dir, a mesura que s'aproxima l'hora de l'encierro cantem amb força el típic càntic a Sant Fermín, vivim la carrera amb intensitat, busquem per les pantalles als nostres amics que sabem on corren i respirem tan bon punt els veiem entrar a la plaça de bous. Després riem amb la solta de les vaques enfundades, es veu de tot per la plaça, això sí el respecte cap als animals és màxim, i si no ja s'encarreguen els pastors professionals a que això sigui així. Quan sortim de la plaça és moment d'agafar forces i anar a esmorzar si podem menjem el típic (xocolata amb xurros). 

Després uns marxen als campaments base a descansar, altres aprofitem per anar a veure els bous que correran la resta d'encierros. És a dir, fem l'encierro al revès, sortim de la plaça de bous, baixem pel carrer estafeta, fem la curva de mercaderes, pasem per la plaça consistorial i agafem la baixada de la Cuesta de Santo Domingo fins arribar als Corrals del Gas, lloc on es troben totes les corrides de la "Feria del Toro". Seguidament anem a descansar una estona fins a ben entrada la tarda, moment que novament iniciem la pujada cap a Pamplona i ens dirigim o bé a la zona del Castell o bé marxem a la Plaça del Castillo on disfrutem dels concerts gratuïts que han organitzat però abans anem al Parc de la Ciutadela a veure el concurs internacional de focs artificials, una autèntica meravella de llums i de foc i finalment per acabar el dia i si encara queden forces es pot anar a pegar una volta per la Fira i la zona d'atraccions, això sí, sense comprar res que tot està pels núvols.

Aquest any serà un any especial, enguany més que mai estaré envoltat de gent coneguda i el millor de tot de molt bona gent. Del meu poble hi pujen un grup de nois i noies que viurán el seu primer Sant Fermín i entre els que pugen per primer cop s'hi troben unes quantes persones especials per a mi (Àngel, Mireia i Oriol aquest últim el meu fillol gran). Vane, Eli, Joan, Pepi i Germán ja conto els minuts per poder iniciar novament el viatge cap a Ítaca (Pamplona) i disfrutar d'questes festes amb vosaltres que per altra banda tenen un gran significat per a mi i de ser la millor medicina en uns moments de tanta dificultat per a tothom.

Amics, bon viatge i sobretot precaució. Fins la tornada!!!!

 Gora Sant Fermín......Visca Sant Fermín........

¡Gràcies animalistes, l'afició us està agraïts!

Ara fa tres anys, un grup de gent aficionada a la festa dels bous, van iniciar una sèrie de reunions per tal de motivar a la gent i crear una Agrupació que servís de nexe d'unió entre totes les penyes i comissions de bous del nostre territori. Tot aquest tema naixia al mateix temps que els sectors animalistes i abolidors de la festa dels bous presentaven al Parlament de Catalunya una ILP demanant la prohibició de les corrides de bous a Catalunya. Una Iniciativa Legislativa Popular acompanyada de 180.000 firmes (la majoria de persones de fora de Catalunya), però que va servir per a que al juliol del 2010 s'aprovés per la meitat de la cambra catalana, tot i que va tractar-se vaig al meu punt de vista, d'una majoria poc convicent ja que el resultat va tirar endavant per pocs vots de diferència. Les corrides de bous a Catalunya passaríen doncs a la història a partir de l'1 de gener del 2012, és va prohibir doncs la LLIBERTAT de poder assistir als bous per voluntat pròpia, com si a mi per anar a veure una corrida em paguessin l'entrada. És que a cas l'entrada a una plaça de bous és obligatòria? O l'administració paga part de les entrades a la gent? Jo penso que les dues preguntes tenen una mateixa resposta, NOOOO!!!!. Uns mesos després es debatia l'aprovació de la Llei 34/2010 de Regulació de les Festes Tradicionals amb Bous i el resultat sortit de la votació va tenir un altre sentit, l'aprovació es va produir per una aplastant majoria del Parlament Català. A partir d'aquest moment comença la campanya dels animalistes per desgastar la nostra festa dels bous, manifestacions provocatives, performance's d'una absoluta repugnància, denúncies infundades i totalment falses, és a dir, utilitzant la fòrmula de DENUNCIAR PER DENUNCIAR. És en aquest moment que gràcies a la unió de les Penyes i Comissions del territori i per mig de l'Agrupació comencem nosaltres a fer-mos sentir i a defensar la festa dels bous com mai abans s'havia fet. Em segut portada de multitud de diaris i revistes, em sortit a programes de màxima audiència, tan de televisió com de ràdio, i en tots i cadascun d'aquests espais hem donat una lliçó d'unitat i sobretot lo que hem donat han segut arguments i fins i tot hem guanyat per primer cop tots els debats que s'han fet tan dintre com fora del territori. La gent dels bous hem deixat als que s'anomenen animalistes sense arguments i s'han deixat al descobert quines son les veritables pretencions d'aquests fanàtics radicals. Els animals els preocupen ben poc, és més, nosaltres els podriem donar lliçons de com es protegeixien els animals. A cas han segut ells qui han mantigut vius els bous de Illa de Bous? La resposta torna a ser la mateixa NOOOO!!! El que sí saben fer i molt bé per cert, és fer campanyes de sol.licitud d'ajuts econòmics. D'alguna manera s'han d'auto-finançar les seves actuacions. 

I sí encara no n'hi havia prou, des de fa uns mesos han nascut una sèrie de iniciatives a nivell de ràdios locals i televisions territorials que difonen la festa dels bous per tots els racons de les nostres terres. Uns bons exemples en son Ràdio Delta que conjuntament amb La Plana Ràdio i el Grup Ebre TV emeteixen cada setmana el programa "Espai Taurí" i Amposta Ràdio també s'uneix a la programació taurina amb el programa setmanal "Bous a la Plaça". La festa dels bous mai ha tingut tan de protagonisme al nostre territori i per suposat mai s'ha parlat tan de bous als nostres pobles. Per això vull donar-los les gràcies als animalistes pels seus constants atacs que l'únic que han aconseguit és que nosaltres diguèssim PROU. 

Per tant jo particularment els hi dono les GRÀCIES, perquè m'han fet obrir els ulls com suposo que a la majoria de gent que estima la festa i que està cansada i farta d'aguantar a aquesta colla de fanàtics radicals i abolicionistes d'una tradició de molts i molts d'anys al nostre territori. I com sempre m'han ensenyat el temps posa a cadascú al seu lloc i el nostre moment ja ha arribat.  Demano per tant, llibertat i respecte a una gran quantitat de gent que estima i defensa aquesta fantàstica festa que s'anomenen BOUS!!!!

Els menuts i la festa dels bous:

Recordo des de ben petit el nerviosisme i la impaciència en la que jo particulament esperava les festes majors del meu poble per disfrutar de la que ha segut sempre la meva passió. Em poso encara ara de carn de gallina, quan arribava el dia 4 d'agost i sobre 

les 8:30 del matí l'atguatzil municipal anunciava per megafonia a tot el poble que el bou capllaçat ja havia arribat i que a les 9 se soltaria pels carrers del municipi. Evidentment en aquella època jo tenia uns 6 anys i com a molt veia el bou des del balcó de casa meva i al pas de l'animal remullava a la gent amb aigua, és una imatge que s'ha quedat sempre gravada a les meves pupil.les. Després les tardes de vaques a la plaça, on recordo perfectament que quasi bé una hora abans de començar la tarda jo ja estava a primera fila al costat del torill per veure descarregar els animals. En pocs minuts s'omplia de gent menuda com jo per veure aquesta maniobra i com de sobte el pastor ens deia a tots que teniem que estar en silènci ja que si no les vaques no baixarien del camió. En el meu cas anava als bous carregat de draps de color roig lligats amb un pal i no descansava amb tota la tarda de cridar als animals per a que pasesin per baix la meva carreta per poder-li passar el drap per damunt i em pensava que era el millor torero del món. 

Posteriorment el so d'un xiulet anunicava que havia arribat la mitja part i era moment de berenar. Tota la plaça es posava a menjar-se tot tipus de menjar (bocadillos, cassoles de mandonguilles, callos, estofat...) soc capaça encara de sentir aquells aromes que es respiraven. Després del berenar - sopar ens deixaven baixar una estona a la plaça a jugar amb la resta d'amics i com no jugavem a bous. Jo recordo que sempre em demanava ser el bou i poder posar-me a la pell d'aquest preciós animal i envestir com un boig a tots els nens. Novament sonava el xiulet i un reguerall de xiquets i xiquetes marxavem com a coets cap a les nostres carretes. I finalment arribava l'esperat bou embolat i el millor moment recordo que era quan un cop els emboladors li tallaven la corda sortien aquelles xispes dels ferratges i il.luminava la plaça com si arribes el dia. I aquest protocol es repetia any rera any i ara quan ja han passat quasi trenta anys d'quests records d'infantessa continuo mirant als nens i nenes d'ara que fan exactament el mateix que feia jo quan era petit i penso que no haurem fet tan malament les coses quan aquests crios disfruten i estimen la festa com la estimavem i la viviem nosaltres quan teniem la seva edat. A més ara tenen una cosa que nosaltres no teniem, aquests carretons que fan les delícies dels menuts. Molts pobles les demanen a altres pobles i s'ha convertit amb un joc obligat durant les tardes de vaques i sobretot abans del bou embolat, moment que s'ompli la plaça de gom a gom (nens, nenes, pares, etc...) i la gent que estem a les barreres seguim amb gran atenció tot el que passa a la plaça acompanyant les envestides dels carretons amb uns "aiiiis" que m'emocionen de veure la gran afició i estima que els que tenim l'honor i l'orgull de viure'ho tots els anys penso que som uns previlegiats de sentir aquesta festa i de que estigui tan arrelada a les nostres terres. 

Els bous han sabut mantenir-se durant molts anys com la festa més participativa de les festes majors dels nostres municipis i això ha sigut gràcies a gent com mun pare per exemple que desde ben menut va saber inculcar-me aquesta festa i que jo de la mateixa manera he trasmés als meus fillols i nebots que l'han agafat amb tantes ganes com jo i per tant en el meu cas la festa dels bous està assegurada unes quantes generacions més.