XXI Congrés Nacional de Bous en Corda: Amposta, orgull de territori

 

Hi ha esdeveniments que van molt més enllà del calendari i de l’activitat que generen durant uns dies. El XXI Congrés Nacional de Bous en Corda, celebrat a Amposta, és un d’aquests moments que ens permeten mirar-nos com a territori, reconèixer tot allò que som capaços de fer i, sobretot, sentir-nos orgullosos de les nostres arrels.

Amposta ha estat punt de trobada d’una tradició que forma part de la cultura popular i de la identitat de molts municipis. I ho ha fet amb la força, l’hospitalitat i l’autenticitat que caracteritzen les Terres de l’Ebre.

Acollir un congrés d’àmbit nacional no és només posar un municipi al mapa; és obrir les portes de casa nostra perquè altres persones coneguin la nostra manera de viure la festa, les nostres tradicions i la nostra manera de fer.

En aquest esdeveniment hi ha un nom que mereix un reconeixement especial: l’Associació Cultural Taurina Bou Capllaçat d’Amposta. La seva tasca ha estat fonamental per fer possible aquest congrés i per demostrar que darrere de cada gran esdeveniment hi ha moltes hores de feina, compromís, dedicació i estima pel territori.

Cal posar en valor la feina de totes les persones que formen part de l’entitat i que han treballat perquè Amposta estigués a l’altura d’una cita d’aquest nivell. Una feina que sovint no es veu, però que és imprescindible: preparar, coordinar, pensar cada detall, sumar complicitats i treballar perquè tot funcionés. I fer-ho, a més, des de la voluntat de preservar i donar continuïtat a una tradició que forma part de la nostra cultura popular.

L'Associació Cultural Taurina Bou Capllaçat d’Amposta ha demostrat que les entitats del territori poden ser grans motors de dinamització. Quan hi ha persones que estimen allò que fan, que s’hi impliquen i que tenen la determinació de tirar endavant projectes ambiciosos, els resultats arriben. Aquest congrés és, en bona part, el reflex d’aquesta manera de treballar.

I això té un valor enorme.

El Congrés ha estat també una demostració del potencial de les Terres de l’Ebre. Hem vist capacitat d’organització, implicació de les entitats, participació ciutadana i, sobretot, aquella força que apareix quan un territori treballa amb un objectiu compartit. Amposta ha estat l’escenari, però l’orgull és de totes les Terres de l’Ebre.

Perquè les nostres terres tenen molt a oferir. Tenim paisatge, patrimoni, gastronomia, cultura popular, tradicions i una societat civil activa que sovint és capaç de fer grans coses amb recursos més modestos que altres territoris. El que ens falta moltes vegades no és potencial, sinó projecció i confiança en nosaltres mateixos.

I congressos com aquest ens ajuden precisament a guanyar visibilitat.

El XXI Congrés Nacional de Bous en Corda també ens recorda la importància de preservar les tradicions. En un món que canvia a una velocitat vertiginosa, conservar allò que ens identifica no significa quedar-nos ancorats en el passat. Significa saber d’on venim per decidir cap a on volem anar. La cultura popular és memòria, però també és present i pot ser futur quan sabem transmetre-la, cuidar-la i adaptar-la als nous temps amb responsabilitat.

Amposta ha demostrat que pot acollir un esdeveniment d’aquest nivell i convertir-lo en una oportunitat per mostrar-se al país. I darrere d’aquesta capacitat hi ha també el teixit associatiu, les entitats i totes aquelles persones que, des de la discreció i el compromís, fan possible que les iniciatives tirin endavant.

En aquest sentit, el paper de l’Associació Cultural Taurina Bou Capllaçat d’Amposta és un exemple del valor que té la societat civil organitzada. El seu compromís amb la cultura taurina i amb la tradició del bou capllaçat ha contribuït a mantenir viva una part de la identitat festiva d’Amposta i, amb aquest congrés, ha permès projectar-la molt més enllà del nostre municipi.

Però l’èxit d’aquest congrés no s’hauria de mesurar únicament pel nombre de participants, activitats o visitants. El seu veritable èxit és haver reforçat una idea: les Terres de l’Ebre tenim capacitat per ser protagonistes.

I encara hi ha un altre element que mereix ser posat en valor: la continuïtat. Que el Congrés Nacional de Bous en Corda tingui presència a les nostres terres durant dos anys consecutius —primer a La Ràpita, el 2025, i ara a Amposta, el 2026— diu molt de la vitalitat d’aquest territori i de la capacitat dels nostres municipis per prendre el relleu i sumar esforços.

No hauríem de deixar passar aquesta oportunitat sense reivindicar-nos.

Reivindicar que som un territori amb identitat pròpia. Que tenim tradicions que mereixen ser conegudes. Que sabem organitzar-nos. Que tenim entitats i persones amb iniciativa i capacitat. I que quan les Terres de l’Ebre ens ho proposem, podem convertir-nos en referent.

El XXI Congrés Nacional de Bous en Corda passarà a formar part de la història d’Amposta. I en aquesta història hi haurà, sens dubte, el nom de l’Associació Cultural Taurina Bou Capllaçat d’Amposta, com a part imprescindible de l’esforç col·lectiu que l’ha fet possible.

Avui toca donar les gràcies a totes les persones, entitats, voluntaris, participants i institucions que hi han posat temps, energia i il·lusió. I toca fer-ho d’una manera molt especial a totes les persones que, des de l’Associació Cultural Taurina Bou Capllaçat d’Amposta, han treballat perquè aquest congrés fos una realitat.

Perquè darrere d’un esdeveniment hi ha organització, però darrere d’una tradició hi ha persones. Persones que l’estimen, que la defensen i que treballen perquè continuï formant part del nostre present i del nostre futur.

I toca, sobretot, quedar-nos amb una sensació: satisfacció per la feina feta i orgull de pertinença.

Orgull de ser d’aquí.
Orgull de ser de l’Ebre.
Orgull de veure com Amposta obre les portes i mostra al país tot el potencial que tenim.

Perquè les Terres de l’Ebre no volem ser només un territori que es visita. Volem ser un territori que es coneix, que es reconeix i que es posa en valor.

I Amposta, amb aquest XXI Congrés Nacional de Bous en Corda, ha fet un pas més en aquesta direcció. Enhorabona!!!

Texto en castellano

Hay acontecimientos que van mucho más allá del calendario y de la actividad que generan durante unos días. El XXI Congreso Nacional de Bous en Corda, celebrado en Amposta, es uno de esos momentos que nos permiten mirarnos como territorio, reconocer todo aquello que somos capaces de hacer y, sobre todo, sentirnos orgullosos de nuestras raíces.

Amposta ha sido punto de encuentro de una tradición que forma parte de la cultura popular y de la identidad de muchos municipios. Y lo ha hecho con la fuerza, la hospitalidad y la autenticidad que caracterizan a las Terres de l’Ebre. Acoger un congreso de ámbito nacional no significa únicamente poner un municipio en el mapa; significa abrir las puertas de nuestra casa para que otras personas conozcan nuestra manera de vivir la fiesta, nuestras tradiciones y nuestra forma de hacer las cosas.

En este éxito, sin embargo, hay un nombre que merece un reconocimiento especial: la Associació Cultural Taurina Bou Capllaçat d’Amposta. Su labor ha sido fundamental para hacer posible este congreso y para demostrar que detrás de cada gran acontecimiento hay muchas horas de trabajo, compromiso, dedicación y amor por el territorio.

Hay que poner en valor el trabajo de todas las personas que forman parte de la entidad y que han trabajado para que Amposta estuviera a la altura de una cita de este nivel. Un trabajo que muchas veces no se ve, pero que resulta imprescindible: preparar, coordinar, pensar cada detalle, sumar complicidades y trabajar para que todo funcionara. Y hacerlo, además, desde la voluntad de preservar y dar continuidad a una tradición que forma parte de nuestra cultura popular.

La Associació Cultural Taurina Bou Capllaçat d’Amposta ha demostrado que las entidades del territorio pueden ser grandes motores de dinamización. Cuando hay personas que aman lo que hacen, que se implican y que tienen la determinación de sacar adelante proyectos ambiciosos, los resultados llegan. Este congreso es, en buena parte, el reflejo de esta manera de trabajar.

Y eso tiene un enorme valor.

El Congreso ha sido también una demostración del potencial de las Terres de l’Ebre. Hemos visto capacidad de organización, implicación de las entidades, participación ciudadana y, sobre todo, esa fuerza que aparece cuando un territorio trabaja con un objetivo compartido. Amposta ha sido el escenario, pero el orgullo es de todo el Ebro.

Porque nuestras tierras tienen mucho que ofrecer. Tenemos paisaje, patrimonio, gastronomía, cultura popular, tradiciones y una sociedad civil activa que, a menudo, es capaz de hacer grandes cosas con recursos más modestos que otros territorios. Lo que muchas veces nos falta no es potencial, sino proyección y confianza en nosotros mismos.

Y congresos como este nos ayudan precisamente a ganar visibilidad.

El XXI Congreso Nacional de Bous en Corda también nos recuerda la importancia de preservar las tradiciones. En un mundo que cambia a una velocidad vertiginosa, conservar aquello que nos identifica no significa quedarnos anclados en el pasado. Significa saber de dónde venimos para decidir hacia dónde queremos ir. La cultura popular es memoria, pero también es presente y puede ser futuro cuando sabemos transmitirla, cuidarla y adaptarla a los nuevos tiempos con responsabilidad.

Amposta ha demostrado que puede acoger un acontecimiento de este nivel y convertirlo en una oportunidad para mostrarse al país. Y detrás de esta capacidad está también el tejido asociativo, las entidades y todas aquellas personas que, desde la discreción y el compromiso, hacen posible que las iniciativas salgan adelante.

En este sentido, el papel de la Associació Cultural Taurina Bou Capllaçat d’Amposta es un ejemplo del valor que tiene la sociedad civil organizada. Su compromiso con la cultura taurina y con la tradición del bou capllaçat ha contribuido a mantener viva una parte de la identidad festiva de Amposta y, con este congreso, ha permitido proyectarla mucho más allá de nuestro municipio.

Pero el éxito de este congreso no debería medirse únicamente por el número de participantes, actividades o visitantes. Su verdadero éxito es haber reforzado una idea: las Terres de l’Ebre tenemos capacidad para ser protagonistas.

Y todavía hay otro elemento que merece ser puesto en valor: la continuidad. Que el Congreso Nacional de Bous en Corda haya tenido presencia en nuestras tierras durante dos años consecutivos —primero en La Ràpita, en 2025, y ahora en Amposta, en 2026— dice mucho de la vitalidad de este territorio y de la capacidad de nuestros municipios para tomar el relevo y sumar esfuerzos.

No deberíamos dejar pasar esta oportunidad sin reivindicarnos.

Reivindicar que somos un territorio con identidad propia. Que tenemos tradiciones que merecen ser conocidas. Que sabemos organizarnos. Que tenemos entidades y personas con iniciativa y capacidad. Y que cuando las Terres de l’Ebre nos lo proponemos, podemos convertirnos en referentes.

El XXI Congreso Nacional de Bous en Corda pasará a formar parte de la historia de Amposta. Y en esta historia estará, sin duda, el nombre de la Associació Cultural Taurina Bou Capllaçat d’Amposta, como parte imprescindible del esfuerzo colectivo que lo ha hecho posible.

Hoy toca dar las gracias a todas las personas, entidades, voluntarios, participantes e instituciones que han puesto tiempo, energía e ilusión. Y toca hacerlo de una manera muy especial a todas las personas que, desde la Associació Cultural Taurina Bou Capllaçat d’Amposta, han trabajado para que este congreso fuera una realidad.

Porque detrás de un acontecimiento hay organización, pero detrás de una tradición hay personas. Personas que la aman, que la defienden y que trabajan para que continúe formando parte de nuestro presente y de nuestro futuro.

Y toca, sobre todo, quedarnos con una sensación: satisfacción por el trabajo realizado y orgullo de pertenencia.

Orgullo de ser de aquí.
Orgullo de ser del Ebro.
Orgullo de ver cómo Amposta abre sus puertas y muestra al país todo el potencial que tenemos.

Porque las Terres de l’Ebre no queremos ser solamente un territorio que se visita. Queremos ser un territorio que se conoce, que se reconoce y que se pone en valor.

Y Amposta, con este XXI Congreso Nacional de Bous en Corda, ha dado un paso más en esta dirección. Enhorabuena!!

Dos anys consecutius fent història: el Congrés Nacional de Bous en Corda a les Terres de l’Ebre

 

Les Terres de l’Ebre han demostrat, una vegada més, que quan creiem en el nostre potencial no tenim sostre. Dos anys consecutius acollint el Congrés Nacional de Bous en Corda —el 2025 a La Ràpita i el 2026 a Amposta— no és cap casualitat. És el resultat d’un territori viu, compromès amb la seva cultura i capaç d’organitzar grans esdeveniments amb solvència i orgull.

 El 2025, La Ràpita va obrir el camí. El municipi rapitenc va saber combinar tradició, hospitalitat i una organització exemplar per convertir el Congrés en un punt de trobada de referència. Aquells dies van servir per projectar una imatge moderna i responsable d’una festa arrelada al territori, mostrant que tradició i futur poden caminar de la mà.

Un any després, el 2026, Amposta agafarà el relleu amb la mateixa determinació. La capital del Montsià va reafirmar el compromís del territori amb la cultura popular i amb la capacitat de lideratge, tal com es va fer públic el passat dissabte durant la gala de presentació del Congrés. Dos municipis diferents, però amb una mateixa ànima: estima per la terra i respecte per les tradicions.

 Aquest doble èxit consecutiu no només consolida el paper de les Terres de l’Ebre dins el panorama festiu estatal, sinó que reforça el nostre orgull de pertinença a aquest territori.

Som una terra que sovint ha hagut de reivindicar-se, però que quan té l’oportunitat respon amb excel·lència. Hem demostrat unitat, capacitat organitzativa i una societat civil implicada que és el veritable motor de tot plegat.

 Més enllà de l’impacte econòmic i turístic, aquests dos congressos —tant el de l’any passat com el d’aquest any— són una finestra oberta al món. Ens han permès explicar qui som i com volem ser: una terra de riu i mar, de pagesia i pesca, de cultura popular viva i d’una identitat forta que no es dilueix amb el temps.

Dos anys consecutius fent història no són només una fita; són un missatge clar. A les Terres de l’Ebre tenim potencial, tenim talent i tenim futur. I quan treballem conjuntament, ens convertim en referent.

 Perquè ser ebrenc no és només una condició geogràfica. És un sentiment. I aquests dos anys de Congrés ho deixaran ben clar.

VERSIÓN CASTELLANO
DOS AÑOS CONSECUTIVOS HACIENDO HISTORIA: EL CONGRESO NACIONAL DE TOROS CON CUERDA A LAS TIERRAS DEL EBRO

Las Terres de l’Ebre han demostrado, una vez más, que cuando creemos en nuestro potencial no tenemos techo. Dos años consecutivos acogiendo el Congreso Nacional de Bous en Corda —en 2025 en La Ràpita y en 2026 en Amposta— no es ninguna casualidad. Es el resultado de un territorio vivo, comprometido con su cultura y capaz de organizar grandes eventos con solvencia y orgullo.

En 2025, La Ràpita abrió el camino. El municipio supo combinar tradición, hospitalidad y una organización ejemplar para convertir el Congreso en un punto de encuentro de referencia. Aquellos días sirvieron para proyectar una imagen moderna y responsable de una fiesta arraigada en el territorio, demostrando que tradición y futuro pueden caminar de la mano.

 Un año después, en 2026, Amposta tomará el relevo con la misma determinación. La capital del Montsià reafirmó el compromiso del territorio con la cultura popular y con la capacidad de liderazgo, tal y como se hizo público el pasado sábado durante la gala de presentación del Congreso. Dos municipios diferentes, pero con una misma alma: amor por la tierra y respeto por las tradiciones.

 Este doble éxito consecutivo no solo consolida el papel de las Terres de l’Ebre dentro del panorama festivo estatal, sino que refuerza nuestro orgullo de pertenencia a este territorio.

Somos una tierra que a menudo ha tenido que reivindicarse, pero que cuando tiene la oportunidad responde con excelencia. Hemos demostrado unidad, capacidad organizativa y una sociedad civil implicada que es el verdadero motor de todo.

 Más allá del impacto económico y turístico, estos dos congresos —tanto el del año pasado como el de este año— son una ventana abierta al mundo. Nos han permitido explicar quiénes somos y cómo queremos ser: una tierra de río y mar, de agricultura y pesca, de cultura popular viva y de una identidad fuerte que no se diluye con el tiempo.

Dos años consecutivos haciendo historia no son solo un logro; son un mensaje claro. En las Terres de l’Ebre tenemos potencial, tenemos talento y tenemos futuro. Y cuando trabajamos conjuntamente, nos convertimos en referente.

Porque ser ebrense no es solo una condición geográfica. Es un sentimiento. Y estos dos años de Congreso lo dejarán bien claro.

UN ANY DE BOUS MARCAT PER UN FINAL DE TEMPORADA TRIST I ATÍPIC

 

A les Terres de l’Ebre, l’estiu sempre té un so propi: el repic de les campanes anunciant la festa major, la remor de la gent als carrers i, en molts pobles, el soroll de la gent anant a la plaça per disfrutar de la festa dels bous. Aquest 2025, però, el final de temporada ha trencat aquesta banda sonora tan arrelada. La dermatosi nodular contagiosa ha posat punt final, abans d’hora, tot just abans de les últimes dues festes amb bous de la temporada. Una temporada amb bous que havia començat amb normalitat i il·lusió renovada.

Els primers mesos van ser de retrobament. Places plenes, penyes actives i ramaders tornant a carregar els camions després dels mesos d’hivern. A molts municipis, principalment del Montsià i el Baix Ebre, però també de la Terra Alta i la Ribera d’Ebre es respirava aquella sensació que les coses tornaven, a poc a poc, al seu lloc. Però l’alegria dels primers mesos i els primers avisos sanitaris a mitjans d’octubre, van encendre totes les alarmes i, en qüestió de setmanes, el calendari festiu es va esborrar desgraciadament.

Quan la festa s’atura

La decisió de paralitzar els bous i les restriccions de moviment del bestiar van obligar a cancel·lar les festes amb bous al nostre territori,  just quan Xerta encaraven el tram de la seva festa de Sant Martí o a unes setmanes de que Camarles celebrés les seves festes de la Segregació a l’inici del mes de desembre. Allà on s’esperaven tanques, o barreres hi va quedar silenci. Allà on hi havia nervis i emoció, hi va quedar resignació i molt malestar.

Per als ramaders, el cop va ser especialment dur. Darrere de cada bou hi ha mesos —i anys— de feina, cures i inversió. “No és només perdre actuacions, és veure com tot el que has anat preparant queda aturat de cop”, comentaven alguns.

Un territori que resisteix

Tot i la frustració, les Terres de l’Ebre han tornat a demostrar capacitat d’adaptació. Ajuntaments, com el de Xerta,  va tenir que reformular programes sobre la marxa, apostant per actes alternatius per mantenir viva la festa major. Les penyes i entitats culturals van aguantar el cop, conscients per una banda, que la prioritat era protegir la salut del bestiar però resignats per veure com cap de les propostes o alternatives no eren escoltades.

Però el buit deixat pels bous es va notar, amb aficionats enfadats i tristos. No només per suspendre els actes taurins, sinó també a l’economia local, als bars amb menys sopars, a les cases rurals amb reserves anul·lades, i en aquella sensació col·lectiva que faltava una peça clau del trencaclosques festiu.

 2026: esperança amb prudència

Ara, amb la temporada tancada i ja tots més tranquils, el pensament vola cap al 2026. La paraula més repetida és prudència, però també esperança. Organitzadors, entitats com l’Agrupació de Penyes i Comissions Taurines de les Terres de l’Ebre, l’Administració i els ramaders, (tan debò poguessin ser tots i anar de la mà) , treballem perquè la situació sanitària no sigui un impediment aquest any nou i perquè no es torni a repetir una aturada tan brusca com la que vam tenir a finals de l’any passat, on ni tan sols vam tenir marge de maniobra per actuar.

La voluntat del sector és clara: tornar a sentir els bous als carrers, però fer-ho amb garanties, amb protocols clars i amb la tranquil·litat de saber que s’ha après de l’experiència. Perquè a les Terres de l’Ebre, les festes amb bous no són només actes al calendari; són memòria, identitat i una manera de viure la festa que, malgrat els obstacles, es resisteix a desaparèixer.

Santiago Albiol - Gener 2026