PER UNA CULTURA DE TOTS

 Per una Cultura de Tots: 

Article Opinió del President de l'Agrupació de Penyes i Comissions Taurines de les Terres de l'Ebre

L’àmbit de la festa dels bous, novament ha estat l’expressió festiva i cultural que més i pitjor està vivint les conseqüències del COVID-19 dintre del món de la cultura al nostre país.
Des de l’inici de la pandèmia, la nostra festa s’ha vist immersa un cop més en un judici paral·lel i nosaltres com a entitat que defensa aquesta expressió ens veiem amb l’obligació de fer una denuncia pública de quina és en aquests moments la situació per la que travessa el nostre sector.

Amb data 14 de març es decreta l’estat d’alarma a l’estat espanyol i en conseqüència s’inicia un reguitzell de decisions que fan pràcticament inviable l’organització d’actes amb bous i qualsevol altre esdeveniment cultural sigui quin sigui el seu àmbit d’actuació. La nostra entitat, va posar-se a treballar des del minut 1 per minimitzar els danys que ocasionaria una temporada sense veure’s cap acte taurí. Vam constituir amb altres federacions d’àmbit nacional una comissió de treball per posar en comú totes les problemàtiques en les que ens podríem trobar. Vam redactar un document que vam anomenar “Pla Recupera”, on posàvem èmfasis a desplegar un protocol que ajudes a organitzar actes amb totes les mesures de seguretat necessàries que, per una banda determines la viabilitat de l’espectacle i per altra banda no poses en perill la seguretat de les persones que participessin d’aquests actes taurins. Un document redactat i consensuat amb bona part dels agents implicats en la festa i que li donava un rigor i una serietat al text.

Aquesta situació és extremadament complexa i difícil de sostenir per al sector ramader, un sector sentenciat a mort a causa de la inactivitat. Alguns ja han tingut que enviar a l’escorxador a un nombre elevat d’animals per no poder sostenir les seves explotacions. Donada aquesta situació, la nostra entitat va iniciar un altre tràmit amb les administracions locals i autonòmiques a través d’una moció que sol·licitava ajuts econòmics per al sosteniment d’aquestes explotacions,

No hem d’oblidar que les festes amb bous configuren l’element cultural i festiu central en les celebracions populars d’un bon nombre de poblacions de Catalunya, sobretot en municipis de les Terres de l’Ebre però també d’altres zones de la Catalunya Central i de la província de Girona. El fluix econòmic que aquesta tradició reporta, els llocs de treball que genera i el patrimoni genètic incommensurable de la cria i la selecció que els humans fem d’aquets animals motiven que aquest sigui un esdeveniment únic. Aquest últim paràgraf és un clar exemple de l’exposició de motius que el mateix pròleg de la llei 34/2010 d’1 d’octubre reflexa i que per a nosaltres són motius més que suficients per treballar i buscar solucions per als criadors d’aquest animal únic i que zootècnicament és diferent a qualsevol altra espècie animal.

L’últim exemple de discriminació respecte als altres àmbits de la cultura al nostre país el trobem amb el text del document “Pla de represa de l’activitat cultural” aprovat pel Comitè Tècnic del PROCICAT el dia 17 de juliol del 2020, després que, durant el mes de maig, es portes a terme una reunió telemàtica del Consell de l’Associacionisme Cultural de Catalunya i que la nostra entitat com la resta de federacions i confederacions que hi formem part en vam participar. D’aquest document que en fem referència la ÚNICA expressió cultural o àmbit cultural que queda exclòs de poder reprendre l’activitat, si les autoritats sanitàries o aconsellessin, és l’àmbit de la festa dels bous. Qualsevol altre àmbit, podria valorar  la seva represa, per aquest motiu ens hem vist en l’obligació de fer una denúncia pública d’aquesta discriminació respecte la resta del món de la cultura. És per això que llencem aquestes preguntes:

Per què l’àmbit de la festa dels bous, no potser tractada de la mateixa forma que les altres expressions festives i culturals del nostre país?
Quantes entitats, han redactat o treballat fórmules per reprendre l’activitat amb unes mesures exhaustives i rigoroses com per exemple si ho ha fet la nostra federació?

Hem de ser seriosos i deixar a banda les diferències en si ens agraden o no les festes amb bous. Si en som partidaris o detractors i el que hem de fer és treballar junts, sense complexes i entre tots, el món de la cultura al uníson hem de buscar solucions per salvaguardar totes les expressions culturals i festives de Catalunya, perquè per a nosaltres l’autèntic tresor d’una societat com la catalana és precisament la riquesa de cultures i tradicions diverses i singulars de les que disposem i que almenys nosaltres volem contribuir a defensar i mantenir vives per traspassar-les de la millor manera possible a les futures generacions.

 

Santi Albiol
President Agrupació de Penyes i Comissions Taurines de les Terres de l’Ebre

Els autèntics catalans de Catalunya contra els "altres" catalans....això sí que és indignant!!!

 

Els autèntics catalans de Catalunya contra els "altres" catalans....això sí que és indignant!!!

Cada cop que els de la quinta província, o els catalans del sud sortim a la "nostra" TV3 parlant de la festa dels bous, ens tenim que sentir desqualificats pels autèntics catalans de Catalunya. I passo a definir aquest concepte: "És diu d'aquells que estan empadronats i viuen a Catalunya renegant d'una part de la petita i llunyana Catalunya del sud avergonyits d'un col.lectiu que defensen les festes amb bous en ple segle XXI i que per tant no son mereixedors de dir-se Catalans".

Els autèntics catalans de Catalunya, són els que presumeixen i dictaminen els continguts que la televisió autonòmica, TV3, ha de incloure als seus respectius programes i quan la televisió no els hi comenta algun dels continguts, com és el cas de les noticies dels bous, comencen un desplegament de comentaris, tuits, acompanyats de frases fetes pels il·lustres i prestigiosos autèntics catalans renegant d'un reportatge on es difonen salvatjades i s'enalteix la festa dels bous, una festa indigne per als autèntics catalans de Catalunya.

Periodistes il·lustres d'una trajectòria inigualable com Pilar Eyre, partits polítics d'alçada, com el PACMA, persones de les ciutats i pobles on es concentren i viuen els autèntics catalans de Catalunya treuen pit i utilitzen la més noble i exemplar ortografia per a menysprear una modalitat festiva que és per història, cultura i tradició la que més representa a una part del territori català, tot i que desgraciadament aquesta part del territori no surt al mapa dels que són autèntics catalans de Catalunya. 

La festa dels bous és a dia d'avui una de les úniques festes amb llei que en regula la seva activitat. Una llei aprovada l'any 2010 per un ampli suport del Parlament de Catalunya, una festa inclosa a l'inventari del Patrimoni Festiu de Catalunya, una festa que des del 2018 forma part del Consell de l'Associacionisme Cultural de Catalunya. Però no és suficient tot aquest currículum perquè avui per avui aquesta festa tingui el respecte que se li atorguen a altres modalitats festives a Catalunya, clar a totes aquelles modalitats festives arrelades als pobles i ciutats on viuen els autèntics catalans de Catalunya.

Els bous, com ens agrada dir-ho a nosaltres, no esperem res d'aquests catalans, mai han mogut un dit per a aquesta petita part llunyana anomenada Catalunya del sud, però aquests catalans del sud, estem acostumats a lluitar sols, a defensar a capa i espasa tot allò que a nosaltres ens identifica i ens fa ser diferents als autèntics catalans de Catalunya, tenim la pell dura d'aguantar critiques i insults per voler mantenir viva la festa dels bous. Som catalans farts d'aguantar sempre les directrius que ens arriben de la Catalunya autèntica, la que no respecta als altres catalans, la que sempre exclou a una petita part del territori però que precisament és aquesta part la que sempre els ha de recordar qui som i que volem seguir sent.

El que és indignant és tenir que sortir sempre justificant una festa com la dels bous, tenir que sortir sempre a desmentir el que els autèntics catalans de Catalunya afirmen amb una saviesa científica el que son els bous embolats, els bous capllaçats o les tradicionals tardes de vaques a la plaça, afirmacions per altra banda, realitzades per gent que ni tan sols saben que són aquestes festes ni tampoc han utilitzat el mínim temps per venir, participar-hi i treure'n un judici al final.

Indignant és formar part d'aquesta Catalunya autèntica que s'aïlla del que passa a la resta de Catalunya, que només parla i difon el que passa a la seva Catalunya, la que creuen que només és d'ells i per tant només es poden fer les festes i altres expressions culturals que són tradicionals a la seva estimada i autèntica Catalunya, però que obliden sempre que els habitants d'aquesta altra Catalunya, és on hi estan  viuen la gent autèntica i la que construeix amb esforç i orgull el país, és on viu i està la gent que es sent profundament arrelada a la seva terra i que defensa amb passió una tradició com és la festa dels bous i que precisament no està indignada en pertànyer a una Catalunya del sud tantes vegades oblidada pels altres catalans.

capçalera de la publicació del Nacional