dilluns, 30 de maig del 2016

CRÒNICA DE LA PENYA L'ASQUELLA D'HORTA DE SANT JOAN:

Crònica de la Penya l'Asquella d'Horta de Sant Joan:

Des del primer dia que vaig obrir aquest blog, he volgut expressar el sentiment i respecte que la gent tenim per la festa dels bous als nostres pobles. I aquest article que adjunto tot seguit és el reflexe de tot el que acabo d'escriure. En aquest cas és el president de la Penya Asquella d'Horta de Sant Joan qui per mig d'aquest escriu reflexa el pensament d'un poble que treballa per defensar la festa taurina al seu poble i al territori. Moltes gràcies Jaume pel compromís....Salutacions!!!


Des de la Junta de la Penya Taurina l'Asquella voldríem agrair el manifest que han firmat tots els regidors de l'Ajuntament d'Horta, independentment del partit que siguen, a favor de la defensa de la nostra festa.

Què significa un dia de bous al nostre poble??

Com cada any, passa l'estiu i arriba el mes de setembre en què el poble comença a fer olor a festes, i també a bous.

La gent es comença a preparar les barreres, espera el dia del sorteig del remolc, es compra el berenar i mentrestant,  per fi, arriba el gran dia.

A les 6 del mati es comença a sentir el nerviosisme pels carrers del poble, se senten el primers tractors carregats de gent jove amb la seua barrera, cares d'il. lusio, de retrobament, de poder passar un dia en familia i amics, música, bous i un cúmul de coses possitives que porta tota aquesta festa.

Esmorzem tots en germanor amb un ambient únic i muntem la plaça.

Es fa la una i la plaça ja està muntada i es comença a ficar el cuquet al estòmac: és l'hora de l'encierro.

La plaça Catalunya de gom a gom per veure passa els animals 20 segons tot i que val la pena estar allí dues hores.Després, tots a dinar en familia.

Finalment, tarde de vaques: la gent omplint  les grades de la plaça, els remolcs a rebentar i les bótes de vi i els pernils preparats.

A la plaça, els animals donen tot el que tenen per fer-nos gaudir d'un dia únic, passant la tarde amb harmonia, alegria, respecte i amb el sentiment que allò és únic i recordant d'on som, qui som i d'on venim.

Senyors això és un dia de bous al meu poble.

Som gent normal, que estimem la nostra cultura, la nostra festa, la nostra tradició i que respectem el Bou més que ningú.
Som gent de BOUS!!!
#SIALSBOUS

Jaume Pitarch Griell
President de la Penya Taurina l'Asquella

diumenge, 28 de febrer del 2016

PREMI SANT JORDI DE TAUROMÀQUIA 2016:

Premi Sant Jordi de Tauromàquia 2016:

moment que pujo a rebre el premi
Dissabte 27 de febrer marxo direcció Barcelona acompanyat pel company Miquel Ferré. Ens dirigim al Congrès que per quart any consecutiu organiza la Unión de Taurinos y Aficionados de Catalunya. En aquesta edició hi tenen preparat entre d'altres actes un de molt especial i que vol representar un homenatge a la que és encara a dia d'avui la plaça per excel.lència de la tauromàquia a Catalunya. Es tracta de celebrar el centenari de la Monumental. 

paraules d'agraïment 
Arribem a Barcelona, ja ens espera el nostre company i amic Guillem Carles, però que amb escreix s'ha guanyat el sobrenom de "Guillem Bou". Ell ens acompanya fins al Centre Aragonès de Barcelona, tot just al costat del Teatre Goya. Allí ens reben els Joves de la UTYAC amb el seu president al capdavant l'amic Victor March, també saludem al Paco Piriz i a la resta d'amics que formen la Unió d'Aficionats. 

Toquen les 11:30 i com si es tractes d'una corrida de bous, van sonar els clarins i timbals que anunciàven que l'acte d'homenatge a la Monumental estava a punt de començar. Entrem al Saló i el Paco Piriz i el Gerard Mas, van ser els encarregats de presentar l'acte. Amb ells van asseure els toreros catalans de l'actualitat i que lluiten per intentar fer-se un lloc en aquest apassionant però a l'hora dur món dels bous. Em refereixo a Jesús Fernández i Abel Robles.

Després d'un magnífic trajecte per la història de la Monumental, va arribar el moment on els Joves de la UTYAC ens feien entrega del premi Sant Jordi de Tauromàquia a l'Agrupació de Penyes i Comissions Taurines de les Terres de l'Ebre. 

Emocionats paraules les que ens va dedicar el president de les Joventuts d'UTYAC i atronadora ovació la que ens va brindar el públic assisitent a l'acte quan jo, en representació de l'Agrupació de Penyes i Comissions Taurines de les Terres de l'Ebre iniciava els primers pasos per pujar a l'escenari a recollir el trofeu.

moment en que José Tomás ens entrega el premi
foto amb els Joves UTYAC i José Tomás
Llavors, en aquell instant, agafa el micròfon Paco Píriz, i presenta al qui faria entrega del trofeu, ni més ni menys que una llegenda viva del toreig actual, un ídol de la afició catalana, un torero d'època i que sens dubte és avui per avui l'unic torero que desperta sensacions úniques quan es posa al davant d'un bou. Ni més ni menys que José Tomás, el torero de Galapagar s'aproximava a l'escenari acompanyat per una ovació que ni en les millors tardes a la Monumental es podia recordar. I si seria ell qui ens faria entrega del premi a nosaltres. Conec paraula per paraula el que em va dir, unes paraules sinceres, humils i que reflexen la personalitat d'aquest sensacional torero.


fent entrega del pin a José Tomás
Paraules que ens donaran força i ànims per seguir endavant defensant el que hauria d'estar totalment normalitzat en una societat avançada com és la nostra. No volem ser més que ningú però volem ser tractats amb respecte.


Després, la gent com no podia ser menys, van rodejar a José Tomás, el van tractar amb respecte, amb admiració, amb devoció, l'afició catalana li va reconeixer tot el que ell va entregar-los cada tarda que sortia amb el "traje de luces" a fer el "paseillo" per la Monumental. 

Llavors, novament, vaig poder apropar-me a ell i li vaig fer entrega del nostre pin. Un pin que significa la feina, el sacrifici, la llluita d'una terra que o siguem molts o pocs, som taurins i ens sentim identificats per aquesta afició. Aquestes van ser les paraules que li vaig dir mentre li feia entrega de la nostra insignia.

Un dia únic, sensacions i emocions a flor de pell i tot coincidint amb el centenari de la nostra plaça. Un Congrès que s'iniciava divendres amb la presència d'una altra llegenda, aquesta ramadera, els MIURA i seguia per la tarda de dissabte, després d'un dinar de germanor amb nous actes, com la conferència que Aleyda Baz, una ampostina que també porta el nom de les nostres terres per tot l'estat, amb el "maestro" Francisco Ruíz Miguel, però aquest acte com hagués passat amb qualsevol altre, ja estava marcat per la inesperada  presència de José Tomás. 

Enhorabona a la UTYAC, per fer un Congrès com aquest, per fer-lo a Catalunya, tot i les traves que comporta organitzar unes jornades així a casa nostra lamentablement però els taurins som així, gent que tot i les advertitats sabem sortir a l'arena, aixecar el cap i embestir amb noblesa. 

Catalunya segueix tenint encesa la flama de la cultura taurina, sigui al carrer o a la plaça i això ningú farà que ens faci desestir, per moltes pedres que ens posin al camí.

MOLTES GRÀCIES!!!