dilluns, 27 de maig del 2013

LA IGNORÀNCIA DE LES PROTECTORES

La ignorància de les protectores:

És vergonyós que després d'anys d'història de les ramaderies de brau a les nostres terres es tingui que posar en entredit les activitats que aquest sector realitza. Però el que per a mi és més patètic encara és que algun polític de torn (persones que ocupen un càrrec electe de forma interina), amb l'ajuda de les plataformes animalistes, d'ara en endavant "alselmitos i raholitos" fassin conjuntament una persecució tan escrupulosament inadmissible a unes activitats ramaderes com són les TEMPTES o RETEMPTES. A cas aquests polítics i anselmitos - raholitos saben que son aquestes activitats? Han perdut una mica del seu temps per investigar per a què serveixen aquestes activitats? La resposta és NO i NO. Però la qüestió és una vegada més i ja no sé quantes en van, de fer un ressó mediàtic per vendre una il.legalitat, al.legant realitzar unes actuacions que no s'adapten a les normes legals catalanes i en especial a la modificació de la Llei de Protecció dels animals la qual especifica que es prohibeix tota lídia d'un animal a Catalunya amb públic i la barbaritat més gran és que com quasi sempre ve acompanyada dels mitjans de comunicació que donen ales a aquest tipus de personatges i fent creure a la societat una MENTIDA amb majúscules. 

La passada setmana és debatia al Ple del Parlament l'entrada a tràmit del projecte de llei sobre el dret a consulta i resulta que els polítics de torn sí poden utilitzar les paraules a la seva conveniència. És a dir, ells utilitzen les paraules LLIBERTAT i DRET A DECIDIR només per al que els interesa i en canvi quan aquestes mateixes paraules són utilitzades pels que defensem la festa dels bous no valen. Jo tinc el mateix dret a utilitzar la paraula LLIBERTAT i DRET A DECIDIR a mi i a molts catalans ens estant llevan drets i això no es pot tolerar. 

Les ramaderies ebrenques tenen tot el dret del món a buscar noves aventures de negoci per tal de subsistir i han trobat un negoci que consisteix en donar a conèixer les feines camperes a la gent que així ho sol.licita. Dintre d'aquesta nova faceta, han segut les ramaderies d'Alfara de Carles les que han encapçalat aquesta nova manera de ingressar diners per tal de que la ramaderia de brau pugui sobreviure a la crisis. En un parell de temporades han passat per aquestes instal.lacions més de 2000 persones que han donat vida i negoci a aquesta petita població del Baix Ebre. I ara resulta que els anselmitos - raholitos i algun que altre polític, utilitzant unes declaracions totalment desafortunades, han decidit iniciar una persecució en contra de les feines camperes. Simplement això és de jutjat de guàrdia. Una població que havia trobat els mitjans per crear llocs de treball i riquessa econòmica resulta que això és investigat i denunciat. I el pitjor de tot és que aquesta solució ara pot marxar de les nostres terres i donar el mateix volum d'ingressos a la comunitat valenciana, tot això amb només 30 quilòmetres de distància que és el que ens separa del canvi de província . Senyors és que no és la intenció del govern posar mitjans per tal d'ajudar a sortir de la crisis econòmica  o potser les Terres de l'Ebre hem de tornar a ser una vegada més el cementiri de Catalunya?

Utilitzant l'eslògan d'aquests anselmitos - raholitos, hem de dir PROU i sobretot necesitem il.lusió perquè està vist que no tindrem ajuda de ningú per sortir d'aquesta situació. La gent busca solucions per crear ocupació i la contrapartida que  ens arriba és intentar tallar d'arrel la emprenedoria. 

A més a més ni ells mateixos es posen d'acord. Resulta que segons agricultura les activitats que es realitzen a les ramaderies són legals en canvi segons interior amb el suport de els anselmitos - raholitos, que sembla que tenen molta importància a Catalunya, aquestes mateixes activitats són il.legals i per tant han de ser investigades.

En definitiva, anem preparant les trinxeres que en breu ens tornaran a tirotejar, això sí, esperarant que estiguessim d'esquena sense deixar-nos contra restar l'atac. Però en aquesta ocasió tindrem les armes a punt i com sempre demostrarem que tot i ser menys aquesta guerra la guanyarem, de moment el resultat és favorable a nosaltres.