dimarts, 11 d’abril de 2017

BOU DE PASQUA BENIFAIRÓ DE LES VALLS (VALÈNCIA):

Bou de Pasqua Benifairó de les Valls (València):

La festa dels bous mai deixa de donar-me sorpreses i aquest passat dissabte dia 8 d'abril ho vaig tornar a comprovar. Vam decidir amb el meu fillol Aitor fer una sortideta per terres valencianes i vam fer cap a una petita però acollidora població de la provincia de València, Benifairó de les Valls. Un poble que es trobava de festa i en concret i feien bous, en aquesta ocasió la penya del Bou de Pasqua tenia preparat un cartell taurí composat per un matí de vaques al carrer i per la tarda estava previst la prova d'un bou de la ramaderia de Domiguez Camacho de Cumbres Mayores (Sevilla) de nom "Batanero" marcat amb el número 31.

Sobre les 16 hores de la tarda, vam arribar a Benifairó, després de passar per la Vall d'Uixó on hi vam anar a saludar als amics i a dinar al Bar Los Pucheros. Truco a la meva amiga Joana Casanova i ens surt a buscar al carrer, a partir d'aquell moment el tracte i la hospitalitat va ser espectacular. Després de saludar als amics i de retrobar-me amb gent que feia temps que no veia, com va ser el cas de Carme Casanova, ens vam desplaçar cap al recorregut on feien el bou. Vicent i Joana, ens van buscar un lloc privilegiat per a poder veure el bou que estava programat aquella tarda. Al mateix balcó que ens vam ubicar vaig poder compartir lloc amb David Navarro exjugador del Llevant, o amb una institució dintre del món del bou al carrer Ramon Bellver "El Blanco".

A les 17:30 hores de la tarda, esclata l'últim coet i seguidament surt als carrers de Benifairó el bou "Batanero", al poc temps de sortir el bou va arribar a la plaça on em trobava i ja va realitzar la resta de la seva lidia en aquesta part del recinte. Un bou ben presentat, serios, amb una embestida sensacional, noble, amb trapio i que arremetia amb codicia la gran quantitat de cites que multitud d'aficionats li van fer durant la més de mitja hora que va durar la seva lidia. Agraeixo com a aficionat, que tot i la gran quantitat de cites que se li van fer, van saber respectar a l'animal, donant-li el seu temps entre un i altre cite, agafant oxigen i continuant amb la seva extraordinària bravura.

A la meitat de la seva lidia, també hi va haver temps per a que el novillero valencià Fernando Beltrán, agafes la muleta propinant-li una tanda llarga i ben executada, demostrant a tots els presents la gran qualitat  i classe que tenia el bou i la bona feina feta pel novillero preferentment per la mà esquerra, on el bou va humiliar i va demostrar la seva bravura i a la que al rematar amb un pase del "desdén" va fer esclatar als aficionats amb una grandíssima ovació, com llarga i merescuda també va ser l'ovació que tots els que estàvem a la plaça li vam brindar a aquest sensacional bou de la ramaderia de Dominguez Camacho.

Un cop va acabar el bou, va seguir la tarda amb la solta de vaques de la ramaderia de Daniel Machancoses de Picassent, mentrestant, nosaltres, vam aprofitar per anar a degustar un bon berenar que tenia preparat a casa seva la Joana i on vaig descobrir un típic plat valencià "Els Ximos". Allí vaig conèxier a la resta de la família de Vicent. Només tinc paraules d'agraïment per a tots, ja que ens vau fer sentir al meu fillol i a mi com part de la vostra família.





En definitiva, tarda de retrobaments, de bous, d'estar amb bons amics i sobretot amb el compromís adquirit que el dia 13 de maig visitaré per primer cop una nova festa, aquesta a la Vall d'Uixó i en concret la de la Colonia Segarra.

Gràcies Joana per tot i molt content de veure que tot i ser de fora a València també et trobes a casa teva i així també ens vau fer sentir a nosaltres.















dilluns, 6 de març de 2017

CONGRÈS TAUROMÀQUIA COMUNITAT VALENCIANA "CULTURA DE BOU":

Congrès Tauromàquia Comunitat Valenciana "Cultura de Bou":

inici de la intervenció de Santi Albiol
Desplacar-te fora de la teva terra per a representar a l'entitat que defensa la festa dels bous a les Terres de l'Ebre i a bona part de la Catalunya taurina, sincerament és un autèntic luxe. Són ja moltes les ocasions que ho he pogut fer i amb totes i cadascuna d'elles amb un elevat compromís de deixar la nostra festa a dalt de tot. 

Aquesta darrera ocasió ha segut dintre del marc del Primer Congrès de Tauromàquia de la Comunitat Valenciana sota el lema "Cultura de Bou", un congrès replè d'actes i on s'han programat tot un seguit de col.loquis d'un nivell extraordinari. Durant el cap de setmana del 3 al 5 de març s'hi han donat cita figures de l'altura d'Enrique Ponce, Juan José Padilla, El Soro, catedràtics de la comunicació com Manolo Molés, Carlos Bueno, José Luís Benlloch, mestres de la medicina taurina de l'alçada de Gustavo Traver, Jose Maria Reyes, Jose Ignacio Blanes i llegendaris ramaders com els Miura, Adolfo Martín, Victorino Martín o Carlos Nuñez entre d'altres. I un llarg llistat més de persones i entitats involucrades amb el món del bou.

intercanvi de paraules entre Santi Albiol i D. Eduardo Miura
Segueix la conversa entre D. Eduardo Miura i Santi Albiol
A l'Agrupació de Penyes i Comissions Taurines de les Terres de l'Ebre, ens va tocar el torn el dissabte dia 4 de març a les 12 del migdia per participar del col.loqui "La Tauromaquia desde sus raíces" i on vaig poder representar a la meva terra en aquesta taula que estava composada pels ramaders Eduardo i Antonio Miura, el corredor d'encierros Raúl Lassierra representant de ACARTE, Marina Enguídanos, representant de la Federació de Penyes de Bous al Carrer, Miguel Cabello, president de la Unió d'Emboladors de la C.V y Daniel Gracia, president de la Federació de Bou en Corda de la C.V. Tots vam estar moderats pel periodista taurí Alberto de Jesús i la presentació va anar a càrrec de Jose Joaquin Diago.

Prop de dues hores de tertúlia que nosaltres vam aprofitar per explicar a la gent les nostres problemàtiques i tota la actualitat de la nostra festa, la de casa nostra. Novament no vam passar desapercebuts, la gent, els aficionats cada cop ens coneixent més i reconeixent la nostra feina. Així ens ho fan saber amb la gran quantitat de mostres de suport que vam rebre durant tot el dia.

Moment de la signatura del Conveni de Col.laboració
La nostra jornada va acabar per la tarda, quan Ximo Martí i Vicent Nogueroles, presidents de l'Agrupació de Penyes i Comissions Taurines de les TE i de la Federació de Penyes de Bous al Carrer de la CV van signar un conveni de col.laboració per tal de promocionar i difondre la tauromàquia popular entre Catalunya i la Comunitat Valenciana. 

Una vegada més els nostres objectius es van complir, tots parlàven de nosaltres i aquestes son les coses que a mi personalment m'omplin de satisfacció. 


ACBCA amb Enrique Ponce a Carcabuey

Mentres lluny de nosaltres, a Carcabuey (Cordoba), un parell d'entitats del territori també estaven defensant la nostra festa, en concret la modalitat del bou capllaçat i ho feien davant de qui precisament també va ser padrí d'excepció del Congrès de València ni més ni menys que d'Enrique Ponce. Gràcies per tant a l'Associació Cultural Bou Capllaçat d'Amposta i a la Penya Bou Capllaçat de Sant Carles de la Ràpita, per fer també d'ambaixadors de la nostra cultura fora de les nostres terres.



Membres de l'APCTTE amb Carlos Nuñez
President de la Unió de Criadores Toros Lidia




Membres de l'APCTTE amb el ramader D. Adolfo Martín.
Amb aquestes coses demostrem i donem a conèixer per tota la geografia espanyola la vitalitat i l'interes que aquestes modalitats festives amb els bous com a protagonistes identifiquen clarament una petita part del territori català on encara malaugradament n'hi ha que s'avergonyeixen de cridar als quatre vents que som taurins i ens agraden aquestes festes, unes festes que venim celebrant des de mitjans del segle XVI. 

La festa dels bous és CULTURA, encara que molts no ho vegin així.










dijous, 2 de març de 2017

ENTREVISTA ALS VOLUNTARIS "AJUDEM ELS BOUS DE L'ILLA":

Entrevista als voluntaris "Ajudem els Bous de l'Illa":

grupo de voluntarios
El mundo de los toros siempre ha estado enmarcado por una eterna polémica entre los aficionados a la fiesta brava y los detractores, que en los últimos años han iniciado un ataque constante y directo para acabar con la tradición de las fiestas en territorio catalán preferentemente. A pesar del continuo desprestigio que realizan, utilizando en la mayoría de las ocasiones a los propios medios de comunicación que utilizan esta polémica para comercializar de una manera deleznable hacia unas fiestas que han sobrevivido generación tras generación desde tiempos inmemorables. En tierras catalanas, hay documentos que hablan ya de la tradición taurina desde mediados del siglo XVI.
Mientras tanto, el pasado mes de septiembre, resurge nuevamente la guerra a raíz de que un grupo de animalistas al pasar con barca cerca de la “Illa de Bous” observan como un becerro yace muerto a la orilla de la isla y entonces dan la voz de alarma del mal estado de los animales que viven en esta isla desde los años 60. Así que se ponen manos a la obra y vuelven, esta vez, acompañados por sus inseparables cámaras de televisión y lanzan a diestro y siniestro la noticia a toda la prensa nacional. Y hasta aquí podemos contar, puesto que una vez lanzada la noticia pocas veces más se han acercado a esta isla para dar alimento a los animales que allí viven.
Es en este instante cuando empieza la historia de los auténticos salvadores de los toros que viven en esta isla. Un grupo de jóvenes de Amposta (Tarragona), Yuri Meseguer, Josep Farnós, Alex Curto y Marc Simó junto a la familia Torta Ribas, que sin dudarlo y sin ninguna ayuda en un principio empezaron a hacer viajes desde Amposta subiendo por el rio Ebro hasta la isla para entrar comida a los 19 animales que siguen viviendo en ella. Poco a poco se hicieron conocer por las redes sociales y empezaron a recibir ayuda de las peñas y aficionados a los toros. Se fueron sumando más y más voluntarios hasta que por fin podemos decir que los 19 animales están viviendo como auténticos reyes.
Por eso, ahora es momento de quedar con ellos, en la misma isla y charlar tranquilamente de todo lo que ha pasado y sigue pasando en esta pequeña isla situada en el rio Ebro, cerca de la pequeña población de Vinallop (Tortosa).
Tras las oportunas salutaciones, nos sentamos en el centro de la isla justo donde dejan la comida para los animales y divisándolos a lo lejos mientras nos  miran impacientes para que nos marchemos y así poder tomar su ración de alimento.
Empezamos la charla con Yuri Meseguer, Josep Farnós, Alex Curto y Marc Simó quienes nos contestan a todas nuestras preguntas sin dudarlo y contagiándonos su ilusión y ganas de ayudar a estos animales.
P: Qué os decidió iniciar esta andadura para salvar a estos animales?
entrada de alimento con la balsa
R: Siempre nos hemos considerado aficionados a la fiesta de los toros, esto lo queremos resaltar, y desde pequeños que veníamos a la isla para verlos. Por tanto, no podíamos dejar de la mano de dios a estos animales sin que nadie hiciera nada para salvarlos. Como hemos dicho somos aficionados a los festejos populares que hacemos por nuestros pueblos y ciudades, pero ante todo somos amantes de los animales y nos gustan y no podíamos dejarlos morir de hambre. Así que empezamos a subir desde Amposta con mi barca (Yuri Meseguer), cargados de comida que nos daba la familia Torta Ribas, que regentan una empresa de alimentación para el ganado y esto, pues lo fuimos repitiendo prácticamente todos los días durante las primeras semanas. Aún nos cuesta pensar con las imágenes que vimos cuando entramos por primera vez a la isla, animales jóvenes muertos, otros que casi no podían ni caminar ni casi mantenerse en pie y la isla estaba completamente seca sin nada de alimento.
P: Habéis sido portada de muchas críticas que los animalistas han hecho de vosotros, como os afecta esta insaciable persecución?
R: Bueno este es un tema que nosotros no hemos buscado, a los voluntarios sinceramente las críticas no nos importan, aquí nos encontramos que en un principio los méritos se los querían llevar ellos, pero una vez que a los medios ya no les interesó el tema, aquí se les ha visto bien pocas veces, para no mentir cuatro veces más. Al principio nos trataron como individuos y nosotros siempre les hablamos con respeto y incluso al inicio, hasta les tendimos la mano para trabajar conjuntamente por el bien de los animales, pero se ve que no les gustó lo que les propusimos y a partir de entonces empezaron a criticarnos por las redes sociales. Nosotros no entramos en su juego, lo que queremos son hechos nada más y que los taurinos se sientan orgullosos por lo que estamos haciendo.
P: Quienes colaboran con vosotros y como os organizáis para entrar el alimento en la isla?
los 19 animales corriendo por la isla
R: Al principio todo salía de dinero de nuestro bolsillo, decidimos buscar ayuda a una empresa que se llama “Guisona”, quienes sin dudarlo, nos dieron paja, pienso, también nos dejaron un  camión para ir a buscar alimento que gente anónima nos daba y también creamos una página en Facebook (Ajudem Els Bous De Lilla) en la que nos sorprendió el modo en que la gente entraba y nos empezó a seguir, en cinco días ya éramos más de 1000 personas. Lo hacemos todo por el beneficio de los animales. Ahora también haremos unas camisetas y sudaderas que pondremos a la venta y todo lo que saquemos irá directamente para comprar alimentos. Agradecer también las aportaciones que nos han llegado de fuera de nuestras tierras, en especial ahora recordamos las que llegaron de Cabanes, Onda, a parte lógicamente de las que han llegado de todas aquellas peñas taurinas de nuestros pueblos y de toda aquella gente anónima que también han hecho sus aportaciones.
En principio entramos entre dos y tres veces por semana, nosotros trabajamos todos, tenemos nuestras obligaciones y tenemos como es lógico una vida con nuestras mujeres y niños. Hicimos un grupo de wasap en la que estamos todos los voluntarios, unos 18, de muchos pueblos (Aldover, Amposta, Godall, Masdenverge, Roquetes). Cuando entramos lo hacemos con una balsa hinchable en donde cargamos pacas de paja, sacos de pienso, pan y alfalfa. Todo el alimento lo tenemos en una parcela que nos dejó un señor de Santa Bàrbara que justamente está al lado mismo de la isla y nos sirve para almacenar todo lo que nos llega de las aportaciones que nos hacen.Agradecer también a Aitor Chillón que gracias a él pudimos conseguir 100 pacas de paja.
P: Qué papel juega con toda esta causa la Agrupación de Peñas y Comisiones de las Tierras del Ebro? En la pasada Gala Taurina fuisteis galardonados con el Premio Taurino TE a la Colaboración. Como lo vivisteis?
R: En principio lo hacíamos todo nosotros, hasta que nos vimos desbordados. Pedimos ayuda a esta entidad y desde el primer día nos acogieron con total complicidad y a los que estamos muy agradecidos por la ayuda que nos han brindado y por todo lo que hacen por defender nuestra fiesta. Lo del premio la verdad no lo creíamos porque no esperábamos tener un premio por eso, nosotros no imaginábamos la repercusión que tendría este tema y es en este momento, al recibir un premio de esa magnitud, cuando te das cuenta del papel que haces y de la cantidad de gente que lo está siguiendo. A parte la noche de la Gala, a la que por cierto, participó muchísima gente, también dejamos una caja para que la gente pudiese hacer sus aportaciones y estamos muy agradecidos de la buena acogida que tuvimos.
P: Que pensáis de cómo han gestionado este tema la Delegación del Gobierno de la Generalitat a las Tierras del Ebro?
R: Sinceramente no se han volcado con este tema, hemos intentado varias veces poder reunirnos con ellos y a día de hoy aun no nos han convocado. Tenemos claro que esta isla no es nuestra, pero tampoco entendemos la pasividad con la que han tratado este tema.
los toros refrescándose en el agua del rio Ebro
P: Qué futuro creéis que tienen estos toros? Pensáis que la marcha atrás del gobierno de no matar a los animales es debido a las presiones hechas desde el sector taurino?
R: Nos gustaría pensar que los animales seguirán viviendo en esta isla, somos conscientes que todos los animales no caben ahora mismo, la isla es demasiado pequeña para mantenerlos a todos. Somos partidarios de que se les haga un exhaustivo control sanitario, que les hagan el saneamiento, se les ponga un número identificativo y si algún animal tiene que sacarse de la isla pues que se haga sin que eso signifique matarlo. Hay muchas soluciones que poder hacer con estos toros y en ningún caso la solución es matarlos. Si el gobierno de la Generalitat ha decidido tirar atrás y no matar a la mitad de los animales no creemos que haya sido por las presiones de los sectores taurinos, más bien diríamos que si a algunas presiones hacen caso es a las plataformas animalistas y anti-taurinas.
P: Se han puesto en contacto con vosotros desde otras partes del país, que os han propuesto?
R: Si, concretamente unos chicos de Madrid, de la asociación “Energía Taurina”, una entidad sin ánimo de lucro, que dan oportunidades a jóvenes y ahora están organizando un concurso en Sueca (Valencia) y quieren colaborar con nosotros con una aportación económica por cada entrada que vendan para este evento. Ya hemos hablado también de realizar más cosas este año y si podemos esperamos poderlos hacer aquí en nuestras tierras. A parte también como hemos dicho antes estamos haciendo unas camisetas que estarán a la venta por el precio de 10€ y las sudaderas a un precio de 20€.
P: Cuando acabará vuestro trabajo desinteresado en esta isla? Como creéis que acabará este problema?
R: Nuestro trabajo acabará cuando estos animales ya estén en buenas condiciones y mientras la Administración no de una solución, seguiremos entrando cada semana para alimentarlos.
Se necesita una gestión de sostenibilidad para que esto no vuelva a ocurrir, el problema no acabará de un día para otro. Pero lo que no vamos a tolerar es que esta isla se quede sin toros. Desde siempre hemos vivido con toros aquí y haremos lo que esté en nuestras manos para que siga siendo así.
estado de los animales al principio
Por último no quieren desaprovechar la oportunidad para agradecer a todos los que de una manera u otra están colaborando con esta causa y en especial quieren dar las gracias a Jordi Accensi, de la empresa Montsià Dron, por haberles realizado un reportaje aéreo de forma gratuita.
Después de esta interesante charla, los voluntarios nos acompañan a dar una vuelta por toda la isla hasta que pudimos ver a todos los animales juntos, destacar el increíble cambio que han hecho desde el pasado mes de septiembre hasta ahora.
Esta es la realidad que vive la isla, una isla que sobrevive gracias a estos voluntarios que se dejan la piel para salvar a estos animales, unos animales que tienen un futuro incierto. Actualmente vivimos un momento que mucha gente lucha por conseguir libertades, pues empecemos a dar libertad a unos animales que no tienen la culpa de vivir en una isla que nadie recordaba hasta el pasado mes de septiembre.

Texto: Santi Albiol

Fotos: Guillermo Martinez – Eusebi Llaó

dilluns, 16 de gener de 2017

VOLUNTARIS ANÒNIMS SALVEN L'ILLA DE BOUS:

VOLUNTARIS ANÒNIMS SALVEN L'ILLA DE BOUS:

El mes de setembre del 2016 passarà a la història de l'oblidada fins llavors "Illa de Bous", una illa ubicada al vell mig del riu Ebre a l'altura de Vinallop (Tortosa) on des dels anys 60 pasturen bous braus totalment salvatges per a que gràcies al seu pasturatge ajudessin a mantenir de forma sostenible aquesta illa, però aquest estiu ha estat a les nostres terres una estació molt seca i gairebé sense pluges fet que va ocasionar que els 19 animals que viuen a l'illa acabessin amb l'aliment. 

És en aquest moment, un cop més, quan els animalistes, molt àgils, acompanyats com sempre de les seves inseparables càmeres i amb la benevolència del seu ramat de canals de televisió que els hi agrada més un minut d'or que l'autèntica realitat dels fets, van fer aparèixer per la petita pantalla l'oblidada illa convertint-la així amb l'espai més conegut del nostre territori. Des d'aleshores, tot i el que han volgut fer creure, han segut contades, les vegades, que s'han deixat veure per aquella illa, repartint menjar als animals famolecs, això sí, cada cop que hi han accedit, ho han fet amb les càmeres al coll per publicitant-se com auntèntics salvadors dels bous braus.

Mentrestant, amb passos ferms, sense fer soroll, de forma totalment desinteressada, perdent hores del seu temps, gastant diners de la seva butxaca, un grup de tres nois joves d'Amposta, Yuri Meseguer, Marc Simó i Josep Farnós, juntament amb la família Torta Ribas que sense els quals molts de dies els aliments que entraven a l'illa els hi donaven aquesta família, van començar a entrar a l'illa a repartir menjar als bous. Van organitzar-se perfectament per a racionar l'aliment i que aquest no fes mal als animals. Al poc temps, aquest grup inicial va crèixer i cada cop més aficioants van voler participar-hi. Unes setmanes més tard inauguren a través del facebook una pàgina que en poc temps va arribar a més de 1500 seguidors. Es van veure desbordats i llavors van decidir contactar amb l'Agrupació de Penyes i Comissions Taurines de les Terres de l'Ebre, entitat que sense dubtar-ho va començar a col.laborar en algunes despeses i alhora per gestionar totes les aportacions econòmiques que des de diferents indrets van arribar. Les penyes i aficionats van fer les seves particulars aportacions monetàries i empreses com Guissona que des del primer dia hi col.labora així com d'altres que s'han anat sumant. 

Del mes de setembre en endavant no han deixat ni una sola setmana d'entrar a l'illa per escampar menjar, no han deixat ni una sola setmana de netejar l'illa, no han deixat de fer un exhaustiu seguiment a tots i cada un dels animals que hi viuen. 

Aquesta tasca, d'autèntics herois, d'aficionats als bous que estimen aquest animal, que no volen veure'ls sofrir, els va fer ser mereixedors del premi taurí Terres de l'Ebre en la modalitat de "Col.laboració", que l'Agrupació de Penyes i Comissions Taurines de les Terres de l'Ebre entreguen anualment durant la Gala Taurina.

Una feina que he pogut compartir amb ells durant una jornada, on em van demostrar l'entrega, dedicació i autèntica afició que tenen per veure a aquest animal viure amb llibertat en un hàbitat totalment sostenible, en un marc incomparable com és el riu Ebre. Una tasca que mai podrem agraïr a aquest col.lectiu, ja que ni tan sols han tingut la col.laboració de l'Administració, que de fet son els propietaris d'aquesta illa. 

Ara bé, quan poc a poc aquests 19 animals comencen a estar en bon estat, esclata novament la polèmica i el govern a través del departament d'Agricultura, per una banda i el de Sostenibilitat i Territori per l'altra, arriben a l'acord de MATAR fins a 8 bous. Novament es demostra un cop més que l'Administració fa més cas al sector animalista i deixa arraconada una vegada més al sector pro taurí amb aquesta injusta decisió. Hi ha un grapat de solucions que poder fer amb aquests animals i ni tan sols les han volgut escoltar. Aquest grup de voluntaris, han demanat amb reiterades ocasions mantenir reunions amb tècnics del departament d'Agricultura i amb el propi Delegat del Govern, però a dia d'avui encara no els han rebut. 
Una decisió novament satisfactoria per a les plataformes animalistes que lluiten com a llops per tal d'acabar amb tot el que afecti al món dels bous, unes plataformes que lluiten dia a dia per presionar al govern per a que prohibeixi les nostres festes i sincerament amb aquestes decisions els hi donen ales per a que acabin aconseguint els seus objectius.

Senyors, aquesta és la realitat que viu l'Illa de Bous, una illa que està sobrevivint gràcies als voluntaris que es deixen la pell per salvar aquests animals, uns animals però que tot i la seva feina diaria per mantenir-los vius veuran que son ASSASSINATS en un futur immediat. Vivim en un moment que sobretot el sector polític lluita per aconseguir llibertat per decidir moltes coses i fins i tot per confeccionar un país, doncs comencem per donar llibertat a uns animals que no tenen la culpa de viure a una illa que ningú recordava fins al mes de setembre.




dilluns, 30 de maig de 2016

CRÒNICA DE LA PENYA L'ASQUELLA D'HORTA DE SANT JOAN:

Crònica de la Penya l'Asquella d'Horta de Sant Joan:

Des del primer dia que vaig obrir aquest blog, he volgut expressar el sentiment i respecte que la gent tenim per la festa dels bous als nostres pobles. I aquest article que adjunto tot seguit és el reflexe de tot el que acabo d'escriure. En aquest cas és el president de la Penya Asquella d'Horta de Sant Joan qui per mig d'aquest escriu reflexa el pensament d'un poble que treballa per defensar la festa taurina al seu poble i al territori. Moltes gràcies Jaume pel compromís....Salutacions!!!


Des de la Junta de la Penya Taurina l'Asquella voldríem agrair el manifest que han firmat tots els regidors de l'Ajuntament d'Horta, independentment del partit que siguen, a favor de la defensa de la nostra festa.

Què significa un dia de bous al nostre poble??

Com cada any, passa l'estiu i arriba el mes de setembre en què el poble comença a fer olor a festes, i també a bous.

La gent es comença a preparar les barreres, espera el dia del sorteig del remolc, es compra el berenar i mentrestant,  per fi, arriba el gran dia.

A les 6 del mati es comença a sentir el nerviosisme pels carrers del poble, se senten el primers tractors carregats de gent jove amb la seua barrera, cares d'il. lusio, de retrobament, de poder passar un dia en familia i amics, música, bous i un cúmul de coses possitives que porta tota aquesta festa.

Esmorzem tots en germanor amb un ambient únic i muntem la plaça.

Es fa la una i la plaça ja està muntada i es comença a ficar el cuquet al estòmac: és l'hora de l'encierro.

La plaça Catalunya de gom a gom per veure passa els animals 20 segons tot i que val la pena estar allí dues hores.Després, tots a dinar en familia.

Finalment, tarde de vaques: la gent omplint  les grades de la plaça, els remolcs a rebentar i les bótes de vi i els pernils preparats.

A la plaça, els animals donen tot el que tenen per fer-nos gaudir d'un dia únic, passant la tarde amb harmonia, alegria, respecte i amb el sentiment que allò és únic i recordant d'on som, qui som i d'on venim.

Senyors això és un dia de bous al meu poble.

Som gent normal, que estimem la nostra cultura, la nostra festa, la nostra tradició i que respectem el Bou més que ningú.
Som gent de BOUS!!!
#SIALSBOUS

Jaume Pitarch Griell
President de la Penya Taurina l'Asquella

diumenge, 28 de febrer de 2016

PREMI SANT JORDI DE TAUROMÀQUIA 2016:

Premi Sant Jordi de Tauromàquia 2016:

moment que pujo a rebre el premi
Dissabte 27 de febrer marxo direcció Barcelona acompanyat pel company Miquel Ferré. Ens dirigim al Congrès que per quart any consecutiu organiza la Unión de Taurinos y Aficionados de Catalunya. En aquesta edició hi tenen preparat entre d'altres actes un de molt especial i que vol representar un homenatge a la que és encara a dia d'avui la plaça per excel.lència de la tauromàquia a Catalunya. Es tracta de celebrar el centenari de la Monumental. 

paraules d'agraïment 
Arribem a Barcelona, ja ens espera el nostre company i amic Guillem Carles, però que amb escreix s'ha guanyat el sobrenom de "Guillem Bou". Ell ens acompanya fins al Centre Aragonès de Barcelona, tot just al costat del Teatre Goya. Allí ens reben els Joves de la UTYAC amb el seu president al capdavant l'amic Victor March, també saludem al Paco Piriz i a la resta d'amics que formen la Unió d'Aficionats. 

Toquen les 11:30 i com si es tractes d'una corrida de bous, van sonar els clarins i timbals que anunciàven que l'acte d'homenatge a la Monumental estava a punt de començar. Entrem al Saló i el Paco Piriz i el Gerard Mas, van ser els encarregats de presentar l'acte. Amb ells van asseure els toreros catalans de l'actualitat i que lluiten per intentar fer-se un lloc en aquest apassionant però a l'hora dur món dels bous. Em refereixo a Jesús Fernández i Abel Robles.

Després d'un magnífic trajecte per la història de la Monumental, va arribar el moment on els Joves de la UTYAC ens feien entrega del premi Sant Jordi de Tauromàquia a l'Agrupació de Penyes i Comissions Taurines de les Terres de l'Ebre. 

Emocionats paraules les que ens va dedicar el president de les Joventuts d'UTYAC i atronadora ovació la que ens va brindar el públic assisitent a l'acte quan jo, en representació de l'Agrupació de Penyes i Comissions Taurines de les Terres de l'Ebre iniciava els primers pasos per pujar a l'escenari a recollir el trofeu.

moment en que José Tomás ens entrega el premi
foto amb els Joves UTYAC i José Tomás
Llavors, en aquell instant, agafa el micròfon Paco Píriz, i presenta al qui faria entrega del trofeu, ni més ni menys que una llegenda viva del toreig actual, un ídol de la afició catalana, un torero d'època i que sens dubte és avui per avui l'unic torero que desperta sensacions úniques quan es posa al davant d'un bou. Ni més ni menys que José Tomás, el torero de Galapagar s'aproximava a l'escenari acompanyat per una ovació que ni en les millors tardes a la Monumental es podia recordar. I si seria ell qui ens faria entrega del premi a nosaltres. Conec paraula per paraula el que em va dir, unes paraules sinceres, humils i que reflexen la personalitat d'aquest sensacional torero.


fent entrega del pin a José Tomás
Paraules que ens donaran força i ànims per seguir endavant defensant el que hauria d'estar totalment normalitzat en una societat avançada com és la nostra. No volem ser més que ningú però volem ser tractats amb respecte.


Després, la gent com no podia ser menys, van rodejar a José Tomás, el van tractar amb respecte, amb admiració, amb devoció, l'afició catalana li va reconeixer tot el que ell va entregar-los cada tarda que sortia amb el "traje de luces" a fer el "paseillo" per la Monumental. 

Llavors, novament, vaig poder apropar-me a ell i li vaig fer entrega del nostre pin. Un pin que significa la feina, el sacrifici, la llluita d'una terra que o siguem molts o pocs, som taurins i ens sentim identificats per aquesta afició. Aquestes van ser les paraules que li vaig dir mentre li feia entrega de la nostra insignia.

Un dia únic, sensacions i emocions a flor de pell i tot coincidint amb el centenari de la nostra plaça. Un Congrès que s'iniciava divendres amb la presència d'una altra llegenda, aquesta ramadera, els MIURA i seguia per la tarda de dissabte, després d'un dinar de germanor amb nous actes, com la conferència que Aleyda Baz, una ampostina que també porta el nom de les nostres terres per tot l'estat, amb el "maestro" Francisco Ruíz Miguel, però aquest acte com hagués passat amb qualsevol altre, ja estava marcat per la inesperada  presència de José Tomás. 

Enhorabona a la UTYAC, per fer un Congrès com aquest, per fer-lo a Catalunya, tot i les traves que comporta organitzar unes jornades així a casa nostra lamentablement però els taurins som així, gent que tot i les advertitats sabem sortir a l'arena, aixecar el cap i embestir amb noblesa. 

Catalunya segueix tenint encesa la flama de la cultura taurina, sigui al carrer o a la plaça i això ningú farà que ens faci desestir, per moltes pedres que ens posin al camí.

MOLTES GRÀCIES!!! 



dilluns, 17 d’agost de 2015

ALBOCÀSSER....UN DIA DE RETROVAMENT I DE CONEIXEMENT D'UNA NOVA FESTA (16/08/2015)

Albocàsser...Un dia de retrovament i de coneixement d'una nova festa (16/08/2015):

Godall, set del matí, sona el despertador, ja és l'hora!!! Per fi a arribat el dia de descobrir una nova festa, en aquest cas gràcies a la invitació realitzada per la Penya Taurina d'Albocàsser (Castelló).


Tot a punt, agafo el cotxe i arrenco camí d'aquesta població, hi vaig per Catí, tothom em diu que hi ha millor carretera. Després d'una hora de camí arribo, al entrar al poble, quina casualitat, veig un cotxe parat amb dos persones a la part del darrera del vehicle, un d'ells Jesús, el que va ser president de la Penya i a la persona que coneixia de la meva participació a la taula rodona que l'any passat van organitzar en aquesta població. Després de les oportunes salutacions ens dirigim cap a un bar on hi tenen programat el primer esmorzar de les festes, un plat combinat,  allí poc a poc van acudint els components de la Penya, lluint la camiseta oficial d'enguany, un polo negre amb els logos de l'entitat, segons em comenta Jesús, prop de 150 socis en formen part i dels quals quasi 50 són xiquets i xiquetes del poble, m'ho deia satisfet, ja que demostra la continuitat de la penya i sobretot de la tradició en aquest municipi d'aproximadament 1300 habitants. Són moments de presentacions, tots m'acullen com a un més i això fora de casa s'agraeix. Hi ha nervis, es nota, poc a poc s'està aproximant l'hora d'anar a embarcar els bous que aquest any han adquirit. "hauríem de marxar es fa tard, he quedat amb Sergio a les 10:30 a Catí.... La resta seguim a la taula, de tertúlia taurina, aquesta no hi podia faltar. En un moment es presenta també a taula Manolo Arnau, un altre conegut i que els seus reportatges gràfics són molt bons, el coneix tothom i els agrada la seva presència. Seguim la tertúlia, anècdotes i vivències del món del bou. Amb un tres i no res, ja arriben els bous a hora, s'ha dit a les 11:45 i clavat ara ho són... comenta un component de la penya. 
Santi, jo he de marxar a posar la megafonia a l'Ajuntament perquè ara fem unes activitats amb les carretilles per als menuts, quedat amb els companys i a les 12 ja pujareu a la plaça, m'explica Jesús. Perfecte, no pateixis ja faré cap, li responc jo. Comença a haver-hi moviment de gent, els cavalls d'arrossegament ja van arribant, sona un coet, i camino juntament amb dos components de la penya cap a la plaça de bous. És un recinte petit però preciós, al fons la façana de l'esglesia de l'Assumpció presideix el lloc i només hi accedeixo es senten aplaudiments, els primers "recortes" dels xiquets estan en marxa. Cares de felicitat dels crios però també dels pares.

A la poca estona, un altre coet estalla al cel d'Àlbocàsser, em poso a la porta principal de la plaça mirant cap avall, al fons els cavalls estan pujant tirant fort els dos bous. Enguany han comprat els animals prop de casa, a la ramaderia de Sergio Centelles, un del ferro de Cantinuevo de Fuentelecina (Guadalajara), i l'altre de Cortijo de Trifillas de Liétor (Albacete), impressiona veure els cavalls pujant la costa que els portarà al recinte i al darrera amb cares d'il.lusió els penyistes, "ara sí que ha arribat l'hora sento que diuen"... Amb manya i força deixen els caixons al lloc, un al costat de l'altre, mentre la xaranga Terry con magno, segons llegeixo i que és de la població va prenen posicions a un dels palcos de la plaça. 

Abans però com no podia ser d'una altra manera, es l'hora de la foto oficial, tots els penyistes van ficant-se al davant dels caixons, fa goig veure'ls a tots allí posant, justament el dia gran de la penya. Ara sí, tot a punt, no hi cap ni una agulla, fa calor a més a més, uns quants membres de la penya comencen a pujar damunt dels caixons, la resta agafa ferro a les rateres, i el coeter apunt de tirar l'últim coet, el que donarà eixida al primer bou....la xaranga toca la "crida", es treu el seguro del caixó, i dos penyistes aixequen la porta....surt "Barbalisa" número 115, colorat, d'una estampa impressionant, molt ben presentat, realitza les primeres embestides sense gaire fixació, com si estes observant el recinte, li peguen els primers recortes i quiebros, tot i no tindre gaire codicia amb les embestides se'ls traga bé, però poc a poc va agafant sentit, comença a saber que es deixa al darrera i un noi ho descobreix de prop, el bou l'embesteix amb mala idea i l'aconsegueix agafar, afortunadament sense importància, només els pantalons trencats, en breu ja obrin les portes i l'animal busca la sortida cap als carrers. 
En aquest precís moment una cara coneguda ve cap a mi. És Roberto de Càlig, ha vingut a veure els bous amb la seva novia.
Barbalisa torna a la plaça, serà la última vegada que hi entrarà, ja que torna a sortir i al darrera d'ell ja tanquen les portes i surten els mansos a buscar-lo per tancar-lo i donar pas al següent bou. Es una tasca que s'aconsegueix fer ràpid, no es tarda massa temps en tancar el bou. Un cop tancat, la gent torna cap a la plaça, de nou tothom busca lloc a les rateres, novament 
dos components de la penya pugen al damunt del següent caixó i es preparen per obrir la porta i donar sortida a "Lebrero" marcat amb el número 32 i de color negre. Un bou més jove i de comportament totalment diferent, per a mi més noble a l'embestida i crec que els retalladors o van notar ja que se li van pegar més pases que al seu germà de lidia. Aquest també va arribar fins al final, rematant a les barreres i aixecant amb un parell d'ocasions el banc situat a la part més alta del recinte. Passats uns quants minuts, novament van obrir les portes de la plaça i el bou va sortir disparat cap als carrers, aquest a diferència de l'altre bou ja no tornarà a pujar al recinte. Passats aproximadament 30 minuts des del començament de la seva lidia, es van començar a sentir les esquelles dels mansos que sortien per tal d'ajudar a les tasques per poder tancar a Lebrero. 

Després dels bous i acompanyats una bona estona per la xaranga, la festa va continuar a la plaça, primeres impressions sobre el joc dels bous, Allí Manolo em presenta a la seva família, va venir acompanyat per la seva dona i els seus tres fills. Baix dels porxos, i tot just a l'entrada de l'Ajuntament, la penya hi havia posat una barra, em dirigixo cap allí i demano un refresc...segueix la tertúlia fins que al crit de va que el dinar ja està a taula, marxem en processó cap a un altre bar de la població on estava preparada una taula llarga, més de 70 persones hi deviem estar asseguts. Ens ubiquem, segueix el bon ambient i les ganes de festa, ara ja tots més relaxats ja que els bous s'han acabat, tot a sortit bé i per tant s'havia de disfrutar del dinar i de la gent de la penya
 Mentre esperem la fideuà, el bou i les anècdotes seguient en l'ordre del dia de les converses que hi havia a la taula. Durant el dinar vaig conèixer a Eduardo, ell és de la Sènia però viu a Albocàsser, ja que es va casar allí. I amb ell comencem a parlar sobre la festa a la nostra zona, les problemàtiques que hi tenim i els nostres bous es van convertir amb conversa per tots els que estaven al nostre costat. Cares d'incredulitat i de sorpresa al comprovar quan de diferent és la nostra festa respecte a la d'ells i això que el bou és el mateix protagonista. Valoren molt positivament la nostra feina i ens donen ànims per seguir defensant la tradició de la festa dels bous. Els hi parlo com no, de la nostra Agrupació. Al cap d'una bona estona, es veu un camió que s'aproxima, era Cristian Mansilla que arribava. Seu en front de mi, es sorpren de veure'm allí, normal....Miro el rellotge, quasi les 17:30 hauria de començar a marxar, tinc previst acompanyar a la Penya Cerril d'Amposta el dia del seu 15è aniversari. No puc fallar al seu president i bon amic Guillermo. Així que, em despedeixo dels amics de la penya d'Albocàsser, però abans truco a Jesús per a despedir-me d'ell i per a donar-li les gràcies pel tracte i sobretot per deixar-me participar del seu dia gran de les festes. No m'agafa el telèfon, imagino que estarà ocupat per la plaça de bous, així que li demano a Eduardo que m'acompanyi al cotxe, no he vingut amb les mans buides, els hi he portat a la penya la camiseta de la meva penya "La Serra", però no qualsevol camiseta, sinó la de celebració del nostre 10è aniversari i també els hi vaig fer entrega de la insignia de gala de l'Agrupació de Penyes i Comissions Taurines de les Terres de l'Ebre. 

En definitva, eren les 18 de la tarda, i tal com vaig arribar, arrenco novament el cotxe i marxo en direcció a Amposta. 

Gràcies a tots els components de la Penya Taurina d'Albocàsser però si meu permeteu, en especial a Jesús, he conegut una nova festa taurina i m'he retrobat amb amics, feu-me un lloc i penseu que d'aquí 364 dies tornaré a estar amb vosaltres. 

Sort i bones festes 2015!!!!