Arribava el divendres dia 6 de juliol i a les voltes de les 22 hores de la nit, iniciava el viatge cap a Pamplona, acompanyat de molt bona gent, marxàvem tot just després de veure la desencaixonada dels dos bous que els companys de la Penya Planers Pels Bous havien organitzat dintre de les seves festes majors, El viatge com sempre es va fer curt, a pesar de les 4 hores llargues que ens va costar arribar a la capital dels bous per nou dies. L'hotel Xantrea ens esperava amb les portes obertes com tots els anys. Tenim reservades les millors habitacions. Després d'un petit descans i rondant les 6 del matí vam iniciar la primera escalada cap a la ciutat cruçant el "parque de la Tejeria" i a mesura que ens aproximàvem al nostre destí cada cop sentiem més profundament les olors tan peculiars que despren la ciutat....
En fila india pujàvem les últimes escales, Germán Capella ens obria el pas i al darrera d'ell el seguiem la Pepi, Eli amb la Aide, Joan amb la Júlia, Ainhoa i tancant files Vanessa i jo. De sobte al nostre davant un mar de gent omplia la zona de taquilles però la nostra extensa experiència ens va fer comprar les entrades sense ni tan sols fer un minut de cola.... 
A les 6:30 ja estàvem asseguts a la graderia de la plaça de la Missericòrdia a primera fila i tot just al costat de l'entrada dels bous als corrals de la plaça. A partir d'aquest moment els rituals tradicionals, orquestra amentitzant l'espera, desfilada de totes les persones voluntàries de la Creu Roja que gràcies a la seva feina eviten molts accidents durant l'encierro i finalment la processó dels pastors professionals que també tenen una important labor durant tots els matins. Finalment s'escolta el coet, els bous surten de Santo Domingo i comencen a enfilar els vora 900 metres del recorregut, els primers corredors entren al rogle i la xiulada és monumental amb un tres i no res ja enfilen el callejón els bous de Dña. Dolores Aguirre i tots agrupats entren a les dependències dels corrals. Seguidament les vaquetes enfundades son les protagonistes durant una mitja hora. Finalment realitzem el mateix viatge a la inversa. S'han d'agafar forces i anem al Bar Peruggia del barri de Xantrea a esmorzar.
Allí ens trobem amb companys de les nostres terres i les primeres trucades no es fan esperar a més a més per terres navarres també hi estàven un grup de persones que pujaven per primer cop a la ciutat (Àngel Sànchez, Pau Lobato, Oriol Ralda, Joel Miró, Mireia Millán, Bàrbara Millán, Sergi Llasat i Dani Callejón) rondàven per Pamplona de barri en barri i de festa en festa tal i com s'ha de fer el primer cop que un descobreix aquesta festa. Em sentia content de saber que gent del meu poble estava per Pamplona i com no podia ser d'una altra manera ens teniem que trobar per la tarda i fer una ruta junts per diferents punts de la ciutat.
La resta guiats per un tio coneixedor com ningú d'aquestes festes el Dani Climent ens vam desplaçar a Berriozar per buscar una mica de tranquiliat. Vam anar a les piscines d'aquest poble a menys de 10 minuts del nostre campament base. Vam estar a la glòria durant tot el dia, zona de picnic, sombra, dutxes, etc.... En aquestes instal.lacions ens vam menjar un àpat genial, carn a la brasa, amanides verdes, pastes i després a dormir una bona siesta que després de no dormir en tota la nit era la millor medicina.
A mitja tarda la Vane i jo vam marxar en busca dels nostres companys godallencs que ens esperàven a Xantrea per inicar plegats una excursió per Pamplona. Vam visitar els llocs típics (carrers del encierro, corrals del gas i ens vam fer una foto a la estatua del encierro) van ser unes hores amb aquests companys que descobrien per primer cop aquesta festa i que estic segur que més d'un repitirà. Es tractava de gent jove però sobretot d'unes persones genials. Al tard aquest grup de Godallencs van marxar cap a les nostres terres i nosaltres novament amb els nostres companys de viatge pujàvem cap a Pamplona a veure els focs i a caminar una mica per la zona de les atraccions i fira. Va ser un dia intens i vaig acabar rendit no podia ni avançar del cansament que portava al damunt. Mai estant a Pamplona havia sopat tan tard quasi a les 2 del matí.
Després d'intentar descansar una estona el nostre personal despertador Germán ens cridava per iniciar novament la pujada cap a la plaça per veure el segon encierro. Aquest cop el torn era per als històrics bous de Miura. L'encierro va ser perrillós degut a la gran quantitat de gent que hi havia, per segon dia consecutiu la plaça es va omplir de gom a gom amb més de 20.000 persones que ompliem la graderia. Després a esmorzar de nou per agafar forces i tan bon punt ens vam acabar l'esmorzar a fer quilòmetres davall d'aquests àrbres per descansar ja que només estàvem a unes poques hores d'iniciar novament el viatge de tornada. Cap a les 13:30 hores del migdia la millor cuinera de les TTEE la Eli ens va preparar el dinar tot i que també Joan va agafar les pinzes per fer el bacon a la paella.... que igual s'enfada si no ho dic, mentres el supermecat mòbil de la Pepi començava a tancar les portes i penjava el cartell de "ÚLTIMES EXISTÈNCIES " mai passaré gana al costat d'aquesta dona, no he conegut mai a ningú amb tanta previsió alhora de comprar.... marxem per dos dies i porta menjar per a un mes. 
Finalment després de ben menjats vam pujar al cotxe i al cap de 4 hores llargues tornàvem a ser a les nostres terres, uns els vam deixar a Amposta i els altres vam marxar cap a Santa Bàrbara i Godall respectivament. Aquí per tant s'acabava un nou viatge a Pamplona. Dos dies de rises i de disfrutar d'una festa que a tots els que anem ens ompli i ens les sentim com a pròpia. Familia Capella Guerrero, amics Joan, Eli i familia, Vane, Dani, l'any que ve el dia 7 tenim una nova cita a Sant Fermín.... Amb vosaltres aniria a la fi del món..... Gràcies per aquests dos dies......!!!!!!!!! Gora familia i com no Gora Sant Fermín!!!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada