Godall, set del matí, sona el despertador, ja és l'hora!!! Per fi a arribat el dia de descobrir una nova festa, en aquest cas gràcies a la invitació realitzada per la Penya Taurina d'Albocàsser (Castelló).
Tot a punt, agafo el cotxe i arrenco camí d'aquesta població, hi vaig per Catí, tothom em diu que hi ha millor carretera. Després d'una hora de camí arribo, al entrar al poble, quina casualitat, veig un cotxe parat amb dos persones a la part del darrera del vehicle, un d'ells Jesús, el que va ser president de la Penya i a la persona que coneixia de la meva participació a la taula rodona que l'any passat van organitzar en aquesta població. Després de les oportunes salutacions ens dirigim cap a un bar on hi tenen programat el primer esmorzar de les festes, un plat combinat, allí poc a poc van acudint els components de la Penya, lluint la camiseta oficial d'enguany, un polo negre amb els logos de l'entitat, segons em comenta Jesús, prop de 150 socis en formen part i dels quals quasi 50 són xiquets i xiquetes del poble, m'ho deia satisfet, ja que demostra la continuitat de la penya i sobretot de la tradició en aquest municipi d'aproximadament 1300 habitants. Són moments de presentacions, tots m'acullen com a un més i això fora de casa s'agraeix. Hi ha nervis, es nota, poc a poc s'està aproximant l'hora d'anar a embarcar els bous que aquest any han adquirit. "hauríem de marxar es fa tard, he quedat amb Sergio a les 10:30 a Catí.... La resta seguim a la taula, de tertúlia taurina, aquesta no hi podia faltar. En un moment es presenta també a taula Manolo Arnau, un altre conegut i que els seus reportatges gràfics són molt bons, el coneix tothom i els agrada la seva presència. Seguim la tertúlia, anècdotes i vivències del món del bou. Amb un tres i no res, ja arriben els bous a hora, s'ha dit a les 11:45 i clavat ara ho són... comenta un component de la penya.
Santi, jo he de marxar a posar la megafonia a l'Ajuntament perquè ara fem unes activitats amb les carretilles per als menuts, quedat amb els companys i a les 12 ja pujareu a la plaça, m'explica Jesús. Perfecte, no pateixis ja faré cap, li responc jo. Comença a haver-hi moviment de gent, els cavalls d'arrossegament ja van arribant, sona un coet, i camino juntament amb dos components de la penya cap a la plaça de bous. És un recinte petit però preciós, al fons la façana de l'esglesia de l'Assumpció presideix el lloc i només hi accedeixo es senten aplaudiments, els primers "recortes" dels xiquets estan en marxa. Cares de felicitat dels crios però també dels pares.
A la poca estona, un altre coet estalla al cel d'Àlbocàsser, em poso a la porta principal de la plaça mirant cap avall, al fons els cavalls estan pujant tirant fort els dos bous. Enguany han comprat els animals prop de casa, a la ramaderia de Sergio Centelles, un del ferro de Cantinuevo de Fuentelecina (Guadalajara), i l'altre de Cortijo de Trifillas de Liétor (Albacete), impressiona veure els cavalls pujant la costa que els portarà al recinte i al darrera amb cares d'il.lusió els penyistes, "ara sí que ha arribat l'hora sento que diuen"... Amb manya i força deixen els caixons al lloc, un al costat de l'altre, mentre la xaranga Terry con magno, segons llegeixo i que és de la població va prenen posicions a un dels palcos de la plaça. 
Abans però com no podia ser d'una altra manera, es l'hora de la foto oficial, tots els penyistes van ficant-se al davant dels caixons, fa goig veure'ls a tots allí posant, justament el dia gran de la penya. Ara sí, tot a punt, no hi cap ni una agulla, fa calor a més a més, uns quants membres de la penya comencen a pujar damunt dels caixons, la resta agafa ferro a les rateres, i el coeter apunt de tirar l'últim coet, el que donarà eixida al primer bou....la xaranga toca la "crida", es treu el seguro del caixó, i dos penyistes aixequen la porta....surt "Barbalisa" número 115, colorat, d'una estampa impressionant, molt ben presentat, realitza les primeres embestides sense gaire fixació, com si estes observant el recinte, li peguen els primers recortes i quiebros, tot i no tindre gaire codicia amb les embestides se'ls traga bé, però poc a poc va agafant sentit, comença a saber que es deixa al darrera i un noi ho descobreix de prop, el bou l'embesteix amb mala idea i l'aconsegueix agafar, afortunadament sense importància, només els pantalons trencats, en breu ja obrin les portes i l'animal busca la sortida cap als carrers. 
En aquest precís moment una cara coneguda ve cap a mi. És Roberto de Càlig, ha vingut a veure els bous amb la seva novia.
Barbalisa torna a la plaça, serà la última vegada que hi entrarà, ja que torna a sortir i al darrera d'ell ja tanquen les portes i surten els mansos a buscar-lo per tancar-lo i donar pas al següent bou. Es una tasca que s'aconsegueix fer ràpid, no es tarda massa temps en tancar el bou. Un cop tancat, la gent torna cap a la plaça, de nou tothom busca lloc a les rateres, novament
dos components de la penya pugen al damunt del següent caixó i es preparen per obrir la porta i donar sortida a "Lebrero" marcat amb el número 32 i de color negre. Un bou més jove i de comportament totalment diferent, per a mi més noble a l'embestida i crec que els retalladors o van notar ja que se li van pegar més pases que al seu germà de lidia. Aquest també va arribar fins al final, rematant a les barreres i aixecant amb un parell d'ocasions el banc situat a la part més alta del recinte. Passats uns quants minuts, novament van obrir les portes de la plaça i el bou va sortir disparat cap als carrers, aquest a diferència de l'altre bou ja no tornarà a pujar al recinte. Passats aproximadament 30 minuts des del començament de la seva lidia, es van començar a sentir les esquelles dels mansos que sortien per tal d'ajudar a les tasques per poder tancar a Lebrero.
Després dels bous i acompanyats una bona estona per la xaranga, la festa va continuar a la plaça, primeres impressions sobre el joc dels bous, Allí Manolo em presenta a la seva família, va venir acompanyat per la seva dona i els seus tres fills. Baix dels porxos, i tot just a l'entrada de l'Ajuntament, la penya hi havia posat una barra, em dirigixo cap allí i demano un refresc...segueix la tertúlia fins que al crit de va que el dinar ja està a taula, marxem en processó cap a un altre bar de la població on estava preparada una taula llarga, més de 70 persones hi deviem estar asseguts. Ens ubiquem, segueix el bon ambient i les ganes de festa, ara ja tots més relaxats ja que els bous s'han acabat, tot a sortit bé i per tant s'havia de disfrutar del dinar i de la gent de la penya
Mentre esperem la fideuà, el bou i les anècdotes seguient en l'ordre del dia de les converses que hi havia a la taula. Durant el dinar vaig conèixer a Eduardo, ell és de la Sènia però viu a Albocàsser, ja que es va casar allí. I amb ell comencem a parlar sobre la festa a la nostra zona, les problemàtiques que hi tenim i els nostres bous es van convertir amb conversa per tots els que estaven al nostre costat. Cares d'incredulitat i de sorpresa al comprovar quan de diferent és la nostra festa respecte a la d'ells i això que el bou és el mateix protagonista. Valoren molt positivament la nostra feina i ens donen ànims per seguir defensant la tradició de la festa dels bous. Els hi parlo com no, de la nostra Agrupació. Al cap d'una bona estona, es veu un camió que s'aproxima, era Cristian Mansilla que arribava. Seu en front de mi, es sorpren de veure'm allí, normal....Miro el rellotge, quasi les 17:30 hauria de començar a marxar, tinc previst acompanyar a la Penya Cerril d'Amposta el dia del seu 15è aniversari. No puc fallar al seu president i bon amic Guillermo. Així que, em despedeixo dels amics de la penya d'Albocàsser, però abans truco a Jesús per a despedir-me d'ell i per a donar-li les gràcies pel tracte i sobretot per deixar-me participar del seu dia gran de les festes. No m'agafa el telèfon, imagino que estarà ocupat per la plaça de bous, així que li demano a Eduardo que m'acompanyi al cotxe, no he vingut amb les mans buides, els hi he portat a la penya la camiseta de la meva penya "La Serra", però no qualsevol camiseta, sinó la de celebració del nostre 10è aniversari i també els hi vaig fer entrega de la insignia de gala de l'Agrupació de Penyes i Comissions Taurines de les Terres de l'Ebre.
En definitva, eren les 18 de la tarda, i tal com vaig arribar, arrenco novament el cotxe i marxo en direcció a Amposta.
Gràcies a tots els components de la Penya Taurina d'Albocàsser però si meu permeteu, en especial a Jesús, he conegut una nova festa taurina i m'he retrobat amb amics, feu-me un lloc i penseu que d'aquí 364 dies tornaré a estar amb vosaltres.
Sort i bones festes 2015!!!!
