A mi els bous m’agraden i hi vaig per veure’ls i per berenar”. És curiós
almenys que es posi en dubte per aquells que volen acabar a tota costa i a
qualsevol preu amb les festes amb bous a les Terres de l’Ebre, ja que són els
actes que major nombre d’assistents tenen i el que precisament també més retorn
econòmic té de cara als pobles que celebren aquestes festes culturals.
La festa evidentment que gira al voltant dels bous, clar que sí i negar-ho
és mentir, no pel simple fet de repetir una mentida es torna veritat, però
clar, això és el que pensen determinades persones o determinats grups polítics
que sense debat ni diàleg previ s’han posat entre sella i sella acabar amb anys
i anys de tradició, ja que a bona part de les Terres de l’Ebre, els bous hi son
presents des del segle XVI, tot i que és cert, que d’una forma més important i
arrelada des de l’inici del segle XIX. I em reitero, si algú ho posa en dubte,
simplement menteix.
Un altre dels temes recurrents per part de les plataformes antitaurines, és
dir per activa i passiva, que tenen por de sortir al carrer pel simple fet de
no ser taurins o de donar la seva opinió d’anar en contra d’unes festes on es
fa patir a l’animal o purament es vexa als bous com a font de diversió. Ho
entenc, per aquest motiu no es publiquen articles d’opinió, o bé no es
manifesten en contra d’actes taurins com per exemple el dia que es va inaugurar
la plaça del bou d’Amposta o no participen any rere any dels nostres actes per
a treure imatges o per denunciar-nos, entenc que tinguin por, perquè tot això
al que fet referència no ho poden fer amb llibertat, només ho poden fer amb la
cara encoberta i de forma clandestina no sigui cas que els violents dels
aficionats a la festa dels bous els facin alguna cosa.
He llegit fa ben poc, que tan els grups polítics que volen acabar amb els
bous i els antitaurins aposten per un debat madur, transparent i respectuós
sobre els bous. Mira per on, jo també hi estic a favor d’això, sinó fos perquè
també en això menteixen. Els cupaires principalment però també els comuns
semblava que havien vingut al món de la política per fer-ho diferent, per
desbancar a l’antiga forma de fer política, pensava que treballaven per donar
llibertats i en cap cas pensava que treballaven per treure-les o prohibir-les.
Qui ens hauria de dir que els que estan disposats a desobeir defensen la
prohibició pel simple fet de no compartir el que pensa una part de la cultura
del nostre país i a més que ho vulguin fer aquells grups polítics minoritaris i
residuals a les Terres de l’Ebre, els mateixos que volen acabar amb una altra
minoria, la que defensem les festes amb bous. Quanta ignorància i falta de
respecte.
Un debat madur, transparent i respectuós, s’ha de basar amb el respecte i
amb les garanties de voler-lo fer amb rigor i diàleg. Aquesta és la única forma
de poder-lo tenir i de poder-nos expressar, ara bé, aquest posicionament que
nosaltres sempre hem defensat, lluny queda de l’autèntica realitat i de com
realment pretenent portar-lo a terme precisament els que van publicar un article
recentment en aquest mateix mitjà de comunicació digital. El debat que
plantegen al Parlament és un debat estèril, vetant des de l’inici bona part de
les compareixences que nosaltres hem plantejat i a més a més han plantejat un
debat on bona part de les persones que podrien participar d’aquesta comissió de
cultura ho fessin per escrit. Aquest és el debat madur, transparent i
respectuós que volen fer sobre els bous? El debat que promouen és per dir-ho
ras i curt, un debat covard, irrespectuós, fràgil i allunyat de qualsevol
paràmetre de transparència, de fet no volen cap debat, volen acabar de la forma
més ràpida possible amb aquestes modalitats que tanta nosa els hi fan.
Els bous, els aficionats a aquestes festes culturals, som gent que
inculquem uns valors negatius, violents i agressius als nostres joves i petits,
fet que representa un perill potencial per a la societat. Tan és així, que a
tots els actes taurins de les Terres de l’Ebre, hi ha agressions, lluites i
cops entre uns i els altres, només cal veure el balanç al final de temporada de
la gran quantitat de tardes plenes de germanor, bon ambient, festa, cohesió
social, música...tan debò tots els valors de tants i tants àmbits de la cultura
del nostre país fossin tan positius com els que es representen en aquestes
festes.
És cert que durant la història
moltes pràctiques culturals o tradicionals han desaparegut amb el temps, però
la festa dels bous, a diferència de totes aquelles pràctiques o festes que han
desaparegut
està viva, segueix arrelada
a bona part dels pobles de les Terres de l’Ebre, especialment a les comarques
del Montsià i Baix Ebre, no han donat cap símptoma d’esgotament, tot el
contrari, cada cop s’hi sumen més aficionats, més joves hi participen, cada cop
més penyes la fomenten i l’ensenyen per això que bona part del sector polític
la defensen perquè saben el que representen i el que els aporta econòmicament a
més a més d’haver fet un exercici molt important d’adaptació als nostres dies i
d’auto exigir-nos tots plegats a
complir
amb la llei que regula les festes amb bous a Catalunya, una norma legal que és
la més exhaustiva de totes les que existeixen a la Unió Europea, tot aquest bon
compliment ha fet que durant l’any 2023 només s’hagi presentat un expedient
administratiu obert per part de les entitats antitaurines. Per dir-ho d’una
forma entenedora, la CUP i els Comuns no volen acabar amb aquestes tres
modalitats, el que volen i que no es deixi enganyar ningú és acabar amb els
bous.
Santi Albiol
President de l'Agrupació de Penyes i Comissions Taurines de les TE
(En resposta a un article publicat al Ebredigital titolat: "A mi els bous no m'agraden jo vaig pel berenar"
.jpeg)
