ARRANCA LA TEMPORADA TAURINA EN CATALUÑA

Articulo publicado en la revista "Els Bous la Nostra Festa"

Las fiestas de San Jorge de Aldover (Bajo Ebro), dan el inicio de forma oficial a los actos taurinos en Cataluña. Después de dos años, este pequeño pueblo traerá nuevamente los festejos en la calle en su máxima plenitud. Hay ganas de toros, se nota en la gente y en los miles de aficionados que esperaban con ansia el regreso de las fiestas más populares de cuantas existen en las tierras del Ebro.

Un regreso de las fiestas, que sin embargo no están exentas de polémica, ya que otra vez, las plataformas antitaurinas de la mano de dos formaciones políticas en representación en el Parlamento Catalán la CUP y En Comú Podem (la versión catalana de Podemos), han registrado una proposición para prohibir las modalidades de los toros de cuerda, toros embolados y toros a la mar. Una propuesta que no da margen al resto de formaciones políticas a debatirla puesto que la presentan de la forma más cobarde y alejada de los cánones que precisamente estas dos formaciones representan, una declarada antisistema y la otra que se han cansado de vender por activa y por pasiva que su llegada a la nueva política se abanderaban de quererlo hacer con la palabra y el diálogo. Dos formaciones políticas que nuevamente se atreven a querer acabar con siglos de tradición sin ni siquiera darle la oportunidad a la gente de nuestro territorio a defenderse de este cansino y constante ataque a nuestra libertad. Dos formaciones políticas que tienen una ridícula representación en nuestras tierras, por lo que ningún redito electoral pierde, puesto que ya no tienen ni presencia prácticamente en nuestros ayuntamientos. Se atrevería Compromís (la versión Valenciana de Podemos) a hacer lo mismo en la Comunidad Valenciana? La respuesta creo que es clara.

La entidad que represento no está dispuesta a seguir aguantando este ataque constante y, por eso, ya estamos trabajando con nuestros servicios jurídicos y con la colaboración de la Plataforma para la Defensa de la Tauromaquia Tradicional y Popular en  busca de todas las opciones posibles para salvaguardar los intereses de nuestra fiesta.

En definitiva, lo importante es que la temporada 2022, llega con normalidad, regresan las fiestas taurinas como siempre las hemos vivido, regresa la fiesta, la hermandad, los buenos ratos junto a amigos, regresa la fiesta en mayúsculas y sobretodo disfrutaremos pese a los constantes ataques de todas las modalidades reguladas por ley, le pese a quien le pese.

Aficionados, peñistas buena temporada taurina y disfrutarla con respeto y civismo.

ARTÍCULO REVISTA "ELS BOUS LA NOSTRA FESTA" DEL MES DE MARZO

 Artículo publicado en la Revista "Els Bous la Nostra Festa" del mes de marzo

Dejamos atrás 2021 y damos la bienvenida al 2022 con la ilusión puesta en la recuperación del sector y la vuelta a la normalidad que el festejo popular se merece y necesita después de estos años de incertidumbre.

En Cataluña, terminamos el año con la mejor noticia que los aficionados a los toros podríamos haber recibido. Como seguramente sabréis, la población de Vidreres (Gerona), con algo más de 8000 habitantes, celebró el día 18 de diciembre una consulta popular, en la que ponía encima de la mesa la continuidad de los toros en esta ciudad. El ayuntamiento anunció a sus vecinos que respetaría el resultado de la votación. Pues bien, al finalizar la jornada, las urnas dieron la victoria al SI con el 53% de los votos frente al 46% que votaron NO. Lo más importante es el lugar donde se produjo este magnífico resultado, seguramente en la zona de Cataluña donde más en el punto de mira estaba la fiesta de los toros y en la que, con toda seguridad muy pocos imaginaban este resultado obtenido.

 Lo lamentable e injustificable, es el poco respeto y la sinvergüencería de determinados personajes que se blindan detrás de unas ideologías rancias, denuncian la falta de transparencia del proceso, no dan por buenos unos resultados como los obtenidos pero que sin embargo unos años atrás y en otra población como era Santpedor (Barcelona) por tan solo 46 votos de diferencia y en donde ganó el NO a la celebración de festejos populares con toros fueron unos resultados legítimos y totalmente válidos.

 Este tipo de personajes fanáticos por la prohibición de los toros en Cataluña, son los que desgraciadamente tienen el respaldo de determinados sectores ya sea políticos como de los medios de comunicación y de los que, estos últimos, no dudan en ponen a su disposición los recursos necesarios para que puedan mandar sus particulares mensajes de rechazo hacia la fiesta de los toros, sin importarles nada lo que piensan las gentes que viven en estas zonas donde los toros son la expresión festiva y cultural más arraigada y participativa y en donde a la vez las distintas fuerzas políticas que gobiernan estos pueblos y ciudades defienden y apoyan los festejos populares con toros y todas sus expresiones y modalidades.

 Esta gente, solo creen en su concepto de país, les da vergüenza todo lo que a ellos no les gusta, son incapaces de valorar o respetar lo que el pueblo con sus votos deciden.

Recuerdan la palabra libertad? Pues lo que pasó en Vidreres fue LIBERTAD con mayúsculas, o sea que por favor, dejen en paz de apoderarse de la palabra libertad, compartan con quienes no piensen como ustedes esta palabra y ocúpense de hablar de los grandes problemas que tenemos como sociedad que por desgracia existen.

 
Finalmente, desde la entidad que represento, mandamos un fuerte abrazo a los amigos de “l’Associació del Correbous de Vidreres”, por su compromiso por la fiesta de los toros, por haber gestionado todo este tema de la consulta con ilusión, afición y convicción por ganarla y por supuesto a todos los vecinos de este municipio que fueron a votar, por valorar con el SI, que el “Correbous” en Vidreres es un motor económico y turístico aparte de ser uno de los actos más importantes de sus fiestas mayores.

Santi Albiol Pago

APCTTE

ENSENYANT S'APRÈN

Fa molt de temps que l’Agrupació està treballant amb un projecte educatiu, amb que la festa dels bous sigues la protagonista. Es tracta d’un projecte pensat des d’un punt de vista objectiu, intentant donar a conèixer la història, la cultura, la tradició i tots aquells aspectes socials però també econòmics que la festa dels bous a representat a Catalunya però en especial a les Terres de l’Ebre.

És un projecte, que la modalitat festiva més arrelada es mereix i el millor escenari per a fer-ho possible són les escoles i instituts, lloc idoni per a explicar-ho i per a crear consciència als estudiants de descobrir i sensibilitzar-se amb les tradicions més representatives i les que li donen una identitat pròpia al nostre territori.

Aquest projecte, no pretén en cap cas, ser un motiu d’imposar a ningú i menys als joves dels nostres pobles, que han d’agradar sí o sí les festes dels bous. El que realment vol, és  aproximar-los a una realitat moltes vegades difuminada i manipulada per la capacitat que tenen les plataformes abolicionistes i antitaurines en fer creure a la societat el valor cruel i d’atemptat cap als animals que aquesta festa creuen que representa. Un fet, per cert, molt allunyat de la realitat que el fet d’haver-lo repetit tants de cops ha calat en la nostra societat i que no estem disposats a que aquesta mentida permanent segueixi per més temps.

Sóc conscient, que aquest projecte crearà polèmica, sobretot en aquelles persones que lamentablement no saben buscar-li la part positiva, la part divulgativa, la que realment dona el punt de llibertat que tothom es mereix per conèixer una bona part de la riquesa patrimonial que la festa dels bous li ha donat al nostre territori i per això ens veiem amb l’obligació d’explicar-ho.

 Hem d’acabar amb els estereotips imposats de forma vulgar i covarda d’aquelles persones que no volen veure més enllà, que s’han quedat obsoletes, però que han sabut colar un missatge incert als qui tenen la vareta de legislar, demostrant en alguns casos, aquests últims també la incapacitat de posar-se al lloc d’aquells que dia a dia hem de contrarestar amb fets i arguments tot allò que amb mentires, desqualificatius i provocacions intolerables tenim que suportar dels qui no pensen com nosaltres.

Demanem una oportunitat, per poder-ne parlar amb llibertat, per a que cadascú pugui expressar-se i decidir lliurement sobre les festes amb bous, sense censura ni censors que pretenguin bloquejar un projecte com aquest, però per poder fet tot això hem de poder explicar-ho i ensenyar-ho sempre des del respecte més absolut i des de la convicció que amb la paraula i la veritat es pot anar a qualsevol lloc.

 

Activitats culturals Sí? o activitats culturals No?

 Opinió:

Santi Albiol

Estem a punt de començar el mes de maig i per segon any consecutiu la temporada taurina a les nostres terres no s’ha iniciat. Si bé es cert, que l’any 2020 teníem un escenari diferent, on predominava la incertesa, la por a lo desconegut...i si a tot això, hi afegim un cop més, els pals sobre les rodes al món de la cultura però en general a l’àmbit dels bous, ja tenim tots els ingredients per eradicar un cop més les festes taurines al nostre país. I perquè ho dic això? doncs molt senzill, al juliol del 2020 el Procicat va publicar una guia per tal que la cultura pogués reiniciar la seva activitat tenint en compte tot un conjunt de mesures que ajudessin a no propagar la pandèmia de la COVID-19, però ves per on, de tots els àmbits de la cultura l’únic que queda exclòs i prohibit de poder reiniciar-se va ser la dels bous.

Final torneig Conde Godó 2021

Ara bé, i només per posar uns exemples, quina diferència hi ha entre poder disfrutar d’una tarda de bous a la plaça a poder assistir a la final del torneig Conde Godó de Barcelona? Aquesta l’he posat fàcil ehhhh!!!! (Sembla que el Procitat ho té clar)
O quina diferència hi ha entre participar d’un acte amb bous dintre d’un recinte tancat, sense aglomeracions 

Sant Jordi 2021 Barcelona

a passejar-se sense mantenir les distàncies de seguretat pertinents pels carrers i places de Catalunya el dia de Sant Jordi? Aquesta crec que també és molt fàcil de contestar, no trobeu? Que cadascú extragui les seves pròpies conclusions, però sobretot sigueu objectius. (Potser també hauria de ser-ne d'objectiu el Procicat)

Sóc conscient que era molt complicat poder celebrar actes taurins l’any passat, però no per aquest motiu s’havia de prohibir la seva celebració. A cas els organitzadors de les festes amb bous no són el suficientment coherents de no programar-los donada la situació d’emergència sanitària que vivíem? Però clar més valia prohibir-los no fos el cas que als “xiflats” de les Terres de l’Ebre” els pegués per fer bous.

I així, vam estar tota la resta de l’any fins al març del 2021 quan de cop i volta, el departament de cultura ens comunica que es publicaria una resolució de salut avalada pel Procicat en la que es reprenia l’activitat cultural a Catalunya i també la que fa referència a la cultura popular i tradicional, on englobem les festes amb bous.

Embolada bou festes Masdenverge 2019
Foto: Eusebi Llaó

Aquest fet, va significar que bona part dels ajuntaments on es celebren festes amb bous a les Terres de l’Ebre, valoressin positivament aquest fet i es plantegessin programar-ne actes durant aquest estiu. Aquesta era sens dubte la millor noticia que li podíem donar al sector dels bous. Un sector per cert, el dels ramaders de bous braus, que ha acusat com cap altre la paralització total durant aquest any i mig. Quina empresa pot aguantar tant de temps sense facturar ni un sol euro? La resposta és senzilla, cap. Però fins i tot en això, som diferents els que defensem i ens agraden els bous. Unes empreses que interposen l’estima cap als animals, l’afició cap a una festa com la dels bous a pensar en tancar per no poder mantenir les seves explotacions ramaderes.

Però un cop més, i ja no sé quantes en van, aquesta noticia que donava esperança novament trencava totes les expectatives i queia com una gerra d’aigua freda una vegada més al damunt de l’àmbit dels bous. Dic això fent referència a les tres autoritzacions denegades pel govern de la Generalitat a les Terres de l’Ebre als tres pobles que van sol·licitar fer bous tenint en compte aquella resolució publicada al març a la que he citat anteriorment. De debò la festa dels bous és cultura? Quantes vegades més haurem de justificar-nos per poder celebrar els nostres actes com ho poden fer altres àmbits de la cultura? Però encara em faig una pregunta més, que passaria si la festa dels bous es celebres a la zona de Barcelona en conte d’estar arrelada a les nostres terres? Jo no sé vosaltres, però la resposta la tinc molt clara. Els bous aquest any es celebrarien amb normalitat.

En aquests moments, no hi ha cap obstacle que no pugui permetre celebrar bous, sempre complint unes estrictes mesures de seguretat, i en canvi sembla que no són motius suficients per poder-se autoritzar. Aquesta resolució entre altres coses contemplava poder reiniciar activitats a l’aire lliure, en indrets on es garantís el seient pre-assignat, ús de la mascareta, etc... a cas la festa dels bous tot això no ho pot complir?

En definitiva, la manca de voluntat política i el diferent pal de medir sempre envoltarà a les festes amb bous. Els bous, necessiten fets, compromís i solucions senzilles, quines ganes tenen alguns de complicar-se i alhora complicar-nos als que ens agraden aquestes festes, no fa falta envoltar-nos de gent que intoxica o que posa preu constantment per acabar amb aquesta modalitat cultural tan estesa al nostre territori.

Si el que governa no vol o no està disposat a donar solucions, senzillament el que ha de fer és marxar!!!

PER UNA CULTURA DE TOTS

 Per una Cultura de Tots: 

Article Opinió del President de l'Agrupació de Penyes i Comissions Taurines de les Terres de l'Ebre

L’àmbit de la festa dels bous, novament ha estat l’expressió festiva i cultural que més i pitjor està vivint les conseqüències del COVID-19 dintre del món de la cultura al nostre país.
Des de l’inici de la pandèmia, la nostra festa s’ha vist immersa un cop més en un judici paral·lel i nosaltres com a entitat que defensa aquesta expressió ens veiem amb l’obligació de fer una denuncia pública de quina és en aquests moments la situació per la que travessa el nostre sector.

Amb data 14 de març es decreta l’estat d’alarma a l’estat espanyol i en conseqüència s’inicia un reguitzell de decisions que fan pràcticament inviable l’organització d’actes amb bous i qualsevol altre esdeveniment cultural sigui quin sigui el seu àmbit d’actuació. La nostra entitat, va posar-se a treballar des del minut 1 per minimitzar els danys que ocasionaria una temporada sense veure’s cap acte taurí. Vam constituir amb altres federacions d’àmbit nacional una comissió de treball per posar en comú totes les problemàtiques en les que ens podríem trobar. Vam redactar un document que vam anomenar “Pla Recupera”, on posàvem èmfasis a desplegar un protocol que ajudes a organitzar actes amb totes les mesures de seguretat necessàries que, per una banda determines la viabilitat de l’espectacle i per altra banda no poses en perill la seguretat de les persones que participessin d’aquests actes taurins. Un document redactat i consensuat amb bona part dels agents implicats en la festa i que li donava un rigor i una serietat al text.

Aquesta situació és extremadament complexa i difícil de sostenir per al sector ramader, un sector sentenciat a mort a causa de la inactivitat. Alguns ja han tingut que enviar a l’escorxador a un nombre elevat d’animals per no poder sostenir les seves explotacions. Donada aquesta situació, la nostra entitat va iniciar un altre tràmit amb les administracions locals i autonòmiques a través d’una moció que sol·licitava ajuts econòmics per al sosteniment d’aquestes explotacions,

No hem d’oblidar que les festes amb bous configuren l’element cultural i festiu central en les celebracions populars d’un bon nombre de poblacions de Catalunya, sobretot en municipis de les Terres de l’Ebre però també d’altres zones de la Catalunya Central i de la província de Girona. El fluix econòmic que aquesta tradició reporta, els llocs de treball que genera i el patrimoni genètic incommensurable de la cria i la selecció que els humans fem d’aquets animals motiven que aquest sigui un esdeveniment únic. Aquest últim paràgraf és un clar exemple de l’exposició de motius que el mateix pròleg de la llei 34/2010 d’1 d’octubre reflexa i que per a nosaltres són motius més que suficients per treballar i buscar solucions per als criadors d’aquest animal únic i que zootècnicament és diferent a qualsevol altra espècie animal.

L’últim exemple de discriminació respecte als altres àmbits de la cultura al nostre país el trobem amb el text del document “Pla de represa de l’activitat cultural” aprovat pel Comitè Tècnic del PROCICAT el dia 17 de juliol del 2020, després que, durant el mes de maig, es portes a terme una reunió telemàtica del Consell de l’Associacionisme Cultural de Catalunya i que la nostra entitat com la resta de federacions i confederacions que hi formem part en vam participar. D’aquest document que en fem referència la ÚNICA expressió cultural o àmbit cultural que queda exclòs de poder reprendre l’activitat, si les autoritats sanitàries o aconsellessin, és l’àmbit de la festa dels bous. Qualsevol altre àmbit, podria valorar  la seva represa, per aquest motiu ens hem vist en l’obligació de fer una denúncia pública d’aquesta discriminació respecte la resta del món de la cultura. És per això que llencem aquestes preguntes:

Per què l’àmbit de la festa dels bous, no potser tractada de la mateixa forma que les altres expressions festives i culturals del nostre país?
Quantes entitats, han redactat o treballat fórmules per reprendre l’activitat amb unes mesures exhaustives i rigoroses com per exemple si ho ha fet la nostra federació?

Hem de ser seriosos i deixar a banda les diferències en si ens agraden o no les festes amb bous. Si en som partidaris o detractors i el que hem de fer és treballar junts, sense complexes i entre tots, el món de la cultura al uníson hem de buscar solucions per salvaguardar totes les expressions culturals i festives de Catalunya, perquè per a nosaltres l’autèntic tresor d’una societat com la catalana és precisament la riquesa de cultures i tradicions diverses i singulars de les que disposem i que almenys nosaltres volem contribuir a defensar i mantenir vives per traspassar-les de la millor manera possible a les futures generacions.

 

Santi Albiol
President Agrupació de Penyes i Comissions Taurines de les Terres de l’Ebre

Els autèntics catalans de Catalunya contra els "altres" catalans....això sí que és indignant!!!

 

Els autèntics catalans de Catalunya contra els "altres" catalans....això sí que és indignant!!!

Cada cop que els de la quinta província, o els catalans del sud sortim a la "nostra" TV3 parlant de la festa dels bous, ens tenim que sentir desqualificats pels autèntics catalans de Catalunya. I passo a definir aquest concepte: "És diu d'aquells que estan empadronats i viuen a Catalunya renegant d'una part de la petita i llunyana Catalunya del sud avergonyits d'un col.lectiu que defensen les festes amb bous en ple segle XXI i que per tant no son mereixedors de dir-se Catalans".

Els autèntics catalans de Catalunya, són els que presumeixen i dictaminen els continguts que la televisió autonòmica, TV3, ha de incloure als seus respectius programes i quan la televisió no els hi comenta algun dels continguts, com és el cas de les noticies dels bous, comencen un desplegament de comentaris, tuits, acompanyats de frases fetes pels il·lustres i prestigiosos autèntics catalans renegant d'un reportatge on es difonen salvatjades i s'enalteix la festa dels bous, una festa indigne per als autèntics catalans de Catalunya.

Periodistes il·lustres d'una trajectòria inigualable com Pilar Eyre, partits polítics d'alçada, com el PACMA, persones de les ciutats i pobles on es concentren i viuen els autèntics catalans de Catalunya treuen pit i utilitzen la més noble i exemplar ortografia per a menysprear una modalitat festiva que és per història, cultura i tradició la que més representa a una part del territori català, tot i que desgraciadament aquesta part del territori no surt al mapa dels que són autèntics catalans de Catalunya. 

La festa dels bous és a dia d'avui una de les úniques festes amb llei que en regula la seva activitat. Una llei aprovada l'any 2010 per un ampli suport del Parlament de Catalunya, una festa inclosa a l'inventari del Patrimoni Festiu de Catalunya, una festa que des del 2018 forma part del Consell de l'Associacionisme Cultural de Catalunya. Però no és suficient tot aquest currículum perquè avui per avui aquesta festa tingui el respecte que se li atorguen a altres modalitats festives a Catalunya, clar a totes aquelles modalitats festives arrelades als pobles i ciutats on viuen els autèntics catalans de Catalunya.

Els bous, com ens agrada dir-ho a nosaltres, no esperem res d'aquests catalans, mai han mogut un dit per a aquesta petita part llunyana anomenada Catalunya del sud, però aquests catalans del sud, estem acostumats a lluitar sols, a defensar a capa i espasa tot allò que a nosaltres ens identifica i ens fa ser diferents als autèntics catalans de Catalunya, tenim la pell dura d'aguantar critiques i insults per voler mantenir viva la festa dels bous. Som catalans farts d'aguantar sempre les directrius que ens arriben de la Catalunya autèntica, la que no respecta als altres catalans, la que sempre exclou a una petita part del territori però que precisament és aquesta part la que sempre els ha de recordar qui som i que volem seguir sent.

El que és indignant és tenir que sortir sempre justificant una festa com la dels bous, tenir que sortir sempre a desmentir el que els autèntics catalans de Catalunya afirmen amb una saviesa científica el que son els bous embolats, els bous capllaçats o les tradicionals tardes de vaques a la plaça, afirmacions per altra banda, realitzades per gent que ni tan sols saben que són aquestes festes ni tampoc han utilitzat el mínim temps per venir, participar-hi i treure'n un judici al final.

Indignant és formar part d'aquesta Catalunya autèntica que s'aïlla del que passa a la resta de Catalunya, que només parla i difon el que passa a la seva Catalunya, la que creuen que només és d'ells i per tant només es poden fer les festes i altres expressions culturals que són tradicionals a la seva estimada i autèntica Catalunya, però que obliden sempre que els habitants d'aquesta altra Catalunya, és on hi estan  viuen la gent autèntica i la que construeix amb esforç i orgull el país, és on viu i està la gent que es sent profundament arrelada a la seva terra i que defensa amb passió una tradició com és la festa dels bous i que precisament no està indignada en pertànyer a una Catalunya del sud tantes vegades oblidada pels altres catalans.

capçalera de la publicació del Nacional

SEVILLA (MAIG 2019):

viaje de vuelta Sevilla - Barcelona

"Me voy de Sevilla con la esperanza de volver pronto y perderme por el arte de Triana y con las ganas de volver a escuchar los "oles" flamencos de un coso sabio y taurino".

Escribí esto sentado en mi asiento trasero del vuelo que me retornaba a la realidad. Atrás quedaban cuatro días intensos, saboreando todos y cada uno de los colores que mi retina retuvieron de esta ciudad con duende, en la que entrar por sus estrechas calles te hacen retroceder en el tiempo, ya que todo lo que pasa en Sevilla es especial, como bien decía la letra de aquella famosa sevillana.

Ermita del Rocío (Almonte - Huelva)

El viernes día 3 de mayo desde lo alto se divisaba ya una Sevilla que esperaba con ansia la feria de abril, sus gentes preparando las casetas y apurando las horas para que llegara la noche del "pescaíto frito". Nosotros este día nos fuimos para Almonte (Huelva), cuna de todas cuantas romerías hay en Andalucía. Ante mi se alzaba imponente la ermita del Rocío, en medio de aquel desierto de tierra marismeña. Un silencio solo roto por los cantos de los miles de flamencos que bañaban sus largas patas en las marismas y por los pasos de los caballos que caminaban por aquella plaza vigilada a todas horas por la Blanca Paloma. 

Era mediodía en la Ermita, el calor empezaba a apretar y el hambre y la sed hacían ya mellas en nosotros, por lo que degustamos un buen pescado al fresquito de un patio andaluz regado por vapor de agua que caía del cielo de uno de tantos bares y restaurantes que amurallan el recinto.

dos toros reseñados para Madrid 2019

Salón de celebraciones 

Patio interior del Cortijo

Por la tarde, a esto de las cuatro, entrábamos en la finca donde pastan los toros de Partido Resina, antes Pablo Romero. La tarde estaba bañada por un cielo azul solo roto por los grises de la camada de estos imponentes, serios y guapos toros. Nos acompañó con el coche por todos los cercados José Luís Algora, quien con un trato sensacional nos comentó cual seria el destino de cada toro. Una tarde hablando de historia, de fiesta, de toros, terminando el viaje en el patio interior del cortijo lleno de coches de arrastre de todas las épocas puestos uno al lado de otro como si estuvieran dispuestos a transportarnos hacia los inicios de éste peculiar hierro ganadero creado a base de mezclar castas tan antiguas como legendarias a la vez. Una clase magistral al lado del representante de este encaste único llamado Partido de Resina.

puente de Triana

Casi oscureciendo llegamos a nuestro destino, Sevilla. Cruzamos el caudaloso río Guadalquivir por el puente de la Avenida Expo 92 en dirección al barrio con más arte de cuantos existen en el mundo. Cuna de cantaores, pintores, toreros, bailaores, artistas, pues allí mismo en la calle Pages de Corro nos adentramos para descansar. Desde el balcón del hotel divisábamos perfectamente la calle Betis y al fondo mirándonos estaba ella, con sus colores blanco y amarillo brillando más que nunca. Mientras la contemplaba me venían a la cabeza la de cosas que sus paredes habían albergado desde que en 1914 se reforma por última vez.

instantánea de la puerta del Principe 

Tardes trágicas como la muerte de Montoliu mientras nos queria brindar un par de banderillas, o las tardes en las que las verónicas de Curro Romero le hacían aún ser más faraón o ya más recientemente la historia la escribieron José María Manzanares (2011), Manuel Escribano (2016) y El Juli (2018) con los indultos de Arrojado de Nuñez del Cuvillo, Cobradiezmos  de Victorino Martín y Orgullito de Garcigrande. Así de real y maestrante es la plaza de toros de Sevilla.
Por la noche salimos a descubrir más rincones, la calle Alfarería, el callejón de la Inquisición, la calle San Jacinto y allí delante estaba de nuevo ella un poco más triste y apagada que unas horas antes pero igual de bella como siempre, en medio solo teníamos ya el puente de Triana. Las palmas empezaban a escucharse, las sevillanas comenzaban a tararearse. Se hacia tarde y al día siguiente nos encontraríamos por primera vez.

entrada finca Zahariche

D. Antonio Miura

El sábado amaneció desapacible, triste y amenazando lluvia aún así teníamos una cita con una de las casas ganaderas más importantes y que la historia ha querido que esté aún presente  en nuestros días. Nos esperaban en Zahariche. Al cruzar la puerta de la cerca retrocedimos en el tiempo. En la puerta del caserío nos esperaba Don Antonio Miura. Tras los saludos nos acompañó a ver los toros reseñados para Sevilla. Se trataba de una corrida seria, con trapio y que llevaba el sello de la casa. Desde este cercado se divisaba buena parte de la extensa finca, momentos que aprovechamos para hablar de toros y de la fiesta y menudo profesor tenia delante, decidimos continuar la conversación en otro momento, más adelante y solo el tiempo dirá si será en nuestra casa.

panorámica de la plaza 

final de la corrida

Eran las seis y cuarto de la tarde, entrábamos por la puerta 14 subimos por la escaleras y allí estaba, llena de almas esperando que los Victorinos nos hicieran disfrutar. El albero relucía, el tendido resplandecía. Los clarines sonaron y de golpe se hizo el respecto más grande que recuerdo. Los tres toreros rompieron en la arena y iniciaron el paseillo. Ahora si, ya no había vuelta atrás. Clarines y timbales anunciaban al primero de la tarde "Paquetillo" cárdeno que solo salió al ruedo oyó los primeros aplausos. Tarde de emoción, tensión, de buenos tercios de varas, banderillas bien clavadas y rasgos de toreria solo salpicados por las complicaciones de los albaserradas. Un Ferrera veterano, templado y con dos buenos toros sobretodo el cuarto "Petrolero". Escribano vino con actitud y valentia aguantando dos eternas puerta gayolas pero no tuvo suerte con su lote esta vez y un Emilio de Justo, justo vencedor de la encerrona victoriana pero por culpa de los aceros se quedó sin trofeos. Tres horas de festejo pausado, lento, saboreando todo cuanto pasaba en el ruedo y tendidos que terminaban saliendo por la calle Iris como si de una figura del toreo se trataba.

Así nos conocimos, y así recordaré mi primera vez en ella...ya de camino a casa solo cuento los días para volver a Sevilla y perderme por Triana y con la esperanza de reencontrarme de nuevo con esta bella plaza llamada La Maestranza.