A les Terres de l’Ebre, l’estiu sempre té un so propi: el repic de les
campanes anunciant la festa major, la remor de la gent als carrers i, en molts
pobles, el soroll de la gent anant a la plaça per disfrutar de la festa dels
bous. Aquest 2025, però, el final de temporada ha trencat aquesta banda sonora
tan arrelada. La dermatosi nodular contagiosa ha posat punt final, abans
d’hora, tot just abans de les últimes dues festes amb bous de la temporada. Una
temporada amb bous que havia començat amb normalitat i il·lusió renovada.
Els primers mesos van ser de retrobament. Places plenes, penyes actives i
ramaders tornant a carregar els camions després dels mesos d’hivern. A molts
municipis, principalment del Montsià i el Baix Ebre, però també de la Terra
Alta i la Ribera d’Ebre es respirava aquella sensació que les coses tornaven, a
poc a poc, al seu lloc. Però l’alegria dels primers mesos i els primers avisos
sanitaris a mitjans d’octubre, van encendre totes les alarmes i, en qüestió de
setmanes, el calendari festiu es va esborrar desgraciadament.
Quan la festa s’atura
La decisió de paralitzar els bous i les restriccions de moviment del
bestiar van obligar a cancel·lar les festes amb bous al nostre territori, just quan Xerta encaraven el tram de la seva
festa de Sant Martí o a unes setmanes de que Camarles celebrés les seves festes
de la Segregació a l’inici del mes de desembre. Allà on s’esperaven tanques, o
barreres hi va quedar silenci. Allà on hi havia nervis i emoció, hi va quedar
resignació i molt malestar.
Per als ramaders, el cop va ser especialment dur. Darrere de cada bou hi ha
mesos —i anys— de feina, cures i inversió. “No és només perdre actuacions, és
veure com tot el que has anat preparant queda aturat de cop”, comentaven alguns.
Un territori que resisteix
Tot i la frustració, les Terres de l’Ebre han tornat a demostrar capacitat
d’adaptació. Ajuntaments, com el de Xerta, va tenir que reformular programes sobre la
marxa, apostant per actes alternatius per mantenir viva la festa major. Les
penyes i entitats culturals van aguantar el cop, conscients per una banda, que
la prioritat era protegir la salut del bestiar però resignats per veure com cap
de les propostes o alternatives no eren escoltades.
Però el buit deixat pels bous es va notar, amb aficionats enfadats i tristos.
No només per suspendre els actes taurins, sinó també a l’economia local, als
bars amb menys sopars, a les cases rurals amb reserves anul·lades, i en aquella
sensació col·lectiva que faltava una peça clau del trencaclosques festiu.
Ara, amb la temporada tancada i ja tots més tranquils, el pensament vola
cap al 2026. La paraula més repetida és prudència, però també esperança.
Organitzadors, entitats com l’Agrupació de Penyes i Comissions Taurines de les
Terres de l’Ebre, l’Administració i els ramaders, (tan debò poguessin ser
tots i anar de la mà) , treballem perquè la situació sanitària no sigui un
impediment aquest any nou i perquè no es torni a repetir una aturada tan brusca
com la que vam tenir a finals de l’any passat, on ni tan sols vam tenir marge
de maniobra per actuar.
La voluntat del sector és clara: tornar a sentir els bous als carrers, però
fer-ho amb garanties, amb protocols clars i amb la tranquil·litat de saber que
s’ha après de l’experiència. Perquè a les Terres de l’Ebre, les festes amb bous
no són només actes al calendari; són memòria, identitat i una manera de viure
la festa que, malgrat els obstacles, es resisteix a desaparèixer.
No hay comentarios:
Publicar un comentario