Dos anys consecutius fent història: el Congrés Nacional de Bous en Corda a les Terres de l’Ebre

 

Les Terres de l’Ebre han demostrat, una vegada més, que quan creiem en el nostre potencial no tenim sostre. Dos anys consecutius acollint el Congrés Nacional de Bous en Corda —el 2025 a La Ràpita i el 2026 a Amposta— no és cap casualitat. És el resultat d’un territori viu, compromès amb la seva cultura i capaç d’organitzar grans esdeveniments amb solvència i orgull.

 El 2025, La Ràpita va obrir el camí. El municipi rapitenc va saber combinar tradició, hospitalitat i una organització exemplar per convertir el Congrés en un punt de trobada de referència. Aquells dies van servir per projectar una imatge moderna i responsable d’una festa arrelada al territori, mostrant que tradició i futur poden caminar de la mà.

Un any després, el 2026, Amposta agafarà el relleu amb la mateixa determinació. La capital del Montsià va reafirmar el compromís del territori amb la cultura popular i amb la capacitat de lideratge, tal com es va fer públic el passat dissabte durant la gala de presentació del Congrés. Dos municipis diferents, però amb una mateixa ànima: estima per la terra i respecte per les tradicions.

 Aquest doble èxit consecutiu no només consolida el paper de les Terres de l’Ebre dins el panorama festiu estatal, sinó que reforça el nostre orgull de pertinença a aquest territori.

Som una terra que sovint ha hagut de reivindicar-se, però que quan té l’oportunitat respon amb excel·lència. Hem demostrat unitat, capacitat organitzativa i una societat civil implicada que és el veritable motor de tot plegat.

 Més enllà de l’impacte econòmic i turístic, aquests dos congressos —tant el de l’any passat com el d’aquest any— són una finestra oberta al món. Ens han permès explicar qui som i com volem ser: una terra de riu i mar, de pagesia i pesca, de cultura popular viva i d’una identitat forta que no es dilueix amb el temps.

Dos anys consecutius fent història no són només una fita; són un missatge clar. A les Terres de l’Ebre tenim potencial, tenim talent i tenim futur. I quan treballem conjuntament, ens convertim en referent.

 Perquè ser ebrenc no és només una condició geogràfica. És un sentiment. I aquests dos anys de Congrés ho deixaran ben clar.

VERSIÓN CASTELLANO
DOS AÑOS CONSECUTIVOS HACIENDO HISTORIA: EL CONGRESO NACIONAL DE TOROS CON CUERDA A LAS TIERRAS DEL EBRO

Las Terres de l’Ebre han demostrado, una vez más, que cuando creemos en nuestro potencial no tenemos techo. Dos años consecutivos acogiendo el Congreso Nacional de Bous en Corda —en 2025 en La Ràpita y en 2026 en Amposta— no es ninguna casualidad. Es el resultado de un territorio vivo, comprometido con su cultura y capaz de organizar grandes eventos con solvencia y orgullo.

En 2025, La Ràpita abrió el camino. El municipio supo combinar tradición, hospitalidad y una organización ejemplar para convertir el Congreso en un punto de encuentro de referencia. Aquellos días sirvieron para proyectar una imagen moderna y responsable de una fiesta arraigada en el territorio, demostrando que tradición y futuro pueden caminar de la mano.

 Un año después, en 2026, Amposta tomará el relevo con la misma determinación. La capital del Montsià reafirmó el compromiso del territorio con la cultura popular y con la capacidad de liderazgo, tal y como se hizo público el pasado sábado durante la gala de presentación del Congreso. Dos municipios diferentes, pero con una misma alma: amor por la tierra y respeto por las tradiciones.

 Este doble éxito consecutivo no solo consolida el papel de las Terres de l’Ebre dentro del panorama festivo estatal, sino que refuerza nuestro orgullo de pertenencia a este territorio.

Somos una tierra que a menudo ha tenido que reivindicarse, pero que cuando tiene la oportunidad responde con excelencia. Hemos demostrado unidad, capacidad organizativa y una sociedad civil implicada que es el verdadero motor de todo.

 Más allá del impacto económico y turístico, estos dos congresos —tanto el del año pasado como el de este año— son una ventana abierta al mundo. Nos han permitido explicar quiénes somos y cómo queremos ser: una tierra de río y mar, de agricultura y pesca, de cultura popular viva y de una identidad fuerte que no se diluye con el tiempo.

Dos años consecutivos haciendo historia no son solo un logro; son un mensaje claro. En las Terres de l’Ebre tenemos potencial, tenemos talento y tenemos futuro. Y cuando trabajamos conjuntamente, nos convertimos en referente.

Porque ser ebrense no es solo una condición geográfica. Es un sentimiento. Y estos dos años de Congreso lo dejarán bien claro.

UN ANY DE BOUS MARCAT PER UN FINAL DE TEMPORADA TRIST I ATÍPIC

 

A les Terres de l’Ebre, l’estiu sempre té un so propi: el repic de les campanes anunciant la festa major, la remor de la gent als carrers i, en molts pobles, el soroll de la gent anant a la plaça per disfrutar de la festa dels bous. Aquest 2025, però, el final de temporada ha trencat aquesta banda sonora tan arrelada. La dermatosi nodular contagiosa ha posat punt final, abans d’hora, tot just abans de les últimes dues festes amb bous de la temporada. Una temporada amb bous que havia començat amb normalitat i il·lusió renovada.

Els primers mesos van ser de retrobament. Places plenes, penyes actives i ramaders tornant a carregar els camions després dels mesos d’hivern. A molts municipis, principalment del Montsià i el Baix Ebre, però també de la Terra Alta i la Ribera d’Ebre es respirava aquella sensació que les coses tornaven, a poc a poc, al seu lloc. Però l’alegria dels primers mesos i els primers avisos sanitaris a mitjans d’octubre, van encendre totes les alarmes i, en qüestió de setmanes, el calendari festiu es va esborrar desgraciadament.

Quan la festa s’atura

La decisió de paralitzar els bous i les restriccions de moviment del bestiar van obligar a cancel·lar les festes amb bous al nostre territori,  just quan Xerta encaraven el tram de la seva festa de Sant Martí o a unes setmanes de que Camarles celebrés les seves festes de la Segregació a l’inici del mes de desembre. Allà on s’esperaven tanques, o barreres hi va quedar silenci. Allà on hi havia nervis i emoció, hi va quedar resignació i molt malestar.

Per als ramaders, el cop va ser especialment dur. Darrere de cada bou hi ha mesos —i anys— de feina, cures i inversió. “No és només perdre actuacions, és veure com tot el que has anat preparant queda aturat de cop”, comentaven alguns.

Un territori que resisteix

Tot i la frustració, les Terres de l’Ebre han tornat a demostrar capacitat d’adaptació. Ajuntaments, com el de Xerta,  va tenir que reformular programes sobre la marxa, apostant per actes alternatius per mantenir viva la festa major. Les penyes i entitats culturals van aguantar el cop, conscients per una banda, que la prioritat era protegir la salut del bestiar però resignats per veure com cap de les propostes o alternatives no eren escoltades.

Però el buit deixat pels bous es va notar, amb aficionats enfadats i tristos. No només per suspendre els actes taurins, sinó també a l’economia local, als bars amb menys sopars, a les cases rurals amb reserves anul·lades, i en aquella sensació col·lectiva que faltava una peça clau del trencaclosques festiu.

 2026: esperança amb prudència

Ara, amb la temporada tancada i ja tots més tranquils, el pensament vola cap al 2026. La paraula més repetida és prudència, però també esperança. Organitzadors, entitats com l’Agrupació de Penyes i Comissions Taurines de les Terres de l’Ebre, l’Administració i els ramaders, (tan debò poguessin ser tots i anar de la mà) , treballem perquè la situació sanitària no sigui un impediment aquest any nou i perquè no es torni a repetir una aturada tan brusca com la que vam tenir a finals de l’any passat, on ni tan sols vam tenir marge de maniobra per actuar.

La voluntat del sector és clara: tornar a sentir els bous als carrers, però fer-ho amb garanties, amb protocols clars i amb la tranquil·litat de saber que s’ha après de l’experiència. Perquè a les Terres de l’Ebre, les festes amb bous no són només actes al calendari; són memòria, identitat i una manera de viure la festa que, malgrat els obstacles, es resisteix a desaparèixer.

Santiago Albiol - Gener 2026