La Vall d'Uixó i jo:

La Vall d'Uixó i jo:

Parlar de la Vall d'Uixó (Castelló), es parlar de BOUS en majúscules, aquesta població inicia les seves festes amb bous a l'abril al barri de Sant Vicent i acaba la temporada al mateix barri però amb el nom de Sant Roc. Durant aquests mesos es lidiaran pels carrers a la vora de 130 bous cerrils. I dintre d'aquest mes d'octubre es realitzen festes a cinc barris alhora, una cosa totalment impensable a la nostra zona. Entre el dia 1 i 20 d'aquest mateix mes es veuran correr pels carrers fins a un total de 28 bous cerrils (barri del Roser, Sagrada Família, La Pilarica, el Carbonaire i acabaran a Sant Roc). Després d'aquesta introducció jo vull parlar-vos de la relació que he adquirit amb aquest poble des de fa uns anys cap açí.

Bar Los Pucheros

Ara fa vuit anys i pel mes d'abril acompanyat per dos bons amics ampostins Joan Ferreres "Pitus" i Eli Capella vam decidir baixa a la Vall a veure les festes en honor a Sant Vicent i anàvem a descobrir una festa que al llarg dels anys s'ha convertit en parada obligada en la nostra agenda taurina anual. Aquell dia vam tenir la sort de conèixer a un grup de persones que han fet que la meva / nostra relació en la Vall sigui tan especial.

Per coses del destí vam parar a fer un refresc al Bar Los Pucheros per fer temps per anar als bous. I mira per on, primera sorpresa, vam fer cap a un bar de tradició taurina per tots els costats. Allí vam conèixer a Jose el propieteri del bar i vuit anys més tard ja no fa falta ni reservar taula, ja que quan s'aproximen les festes de Sant Vicent la taula per als "catalans" ja està amb la etiqueta de RESERVAT. Poc després una altra casualitat, entra per la porta un home que no coneixíem de res i que es diu Luís Alcón. Tan bon punt va parlar amb el seu cunyat (Jose), va venir a la nostra taula a saludar-mos i ens va dir que tenia una ramaderia de bous mansos i que també aprofitava part de les seves instal.lacions per a vendre bous cerrils. Allí s'estava pastant una gran amistat que els anys no ha fet perdre. Les portes de la seva ramaderia està oberta sempre i això és un luxe. Luís és una excel.lent persona, gran amant de la festa, professional com la copa d'un pi i sobretot un llibre obert pel que fa a la coneixença que té sobre la festa dels bous i gràcies a ell vam conèixer les peculiaritats d'una ramaderia extremenya que tan bons resultats està donant al carrer i que tantes tardes d'èxit està repartint a penyes de la Comunitat Valenciana. Estic parlant de la ramaderia de Juan Manuel Criado. Unes tardes que jo particularment he viscut ja que el propi Luís és qui cada cop que s'ha d'exhibir un exemplar d'aquest ferro m'avisa  (Puçol, La Llosa, La Vall, Onda, Benavites). 

Aquell mateix dia de fa vuit anys, per la nit i alhora de fer el cafè, continuàvem estant acompanyats a la taula per Luís i seu a la taula un home que també és un gran amic de la casa Jose Maria "Clavell", un home que  també ens ha tracat sempre d'una forma excel.lent i el culpable de que tinguessim un apodo "catalans". 

Tocaven les deu de la nit i vam tirar a veure el bou al carrer i de camí a la plaça de Sant Vicent i després d'estar tota la tarda buscant-lo per fi vam conèixer a Jose Vicent "Gregori", un home que vam conèixer gràcies a mun pare, ja que es coneixien de la seva etapa treballant com a transportistes a DAPSA. Una nit que no oblidarem, vam veure el bou d'un lloc increïble, ens van ensenyar les instal.lacions, ens van invitar a sopar i fins i tot ens deixaven una casa per passar la nit. Un tracte que sincerament no es paga amb tots els diners del món.

Foto des de l'embarcadero de la Finca

Ahir va ser la última prova d'aquesta amistat que ja dura una dècada. Eren sobre les 10 del matí quan em va sonar el telèfon, a l'altra banda Luís m'anunciava que el cartell previst per l'últim dia de les festes del barri de la Pilarica s'havia canviat per un problema amb els papers dels bous. Hi havia programat tres bous de la ramaderia de Zalduendo, però degut a aquests problemes la comissió va decidir parlar amb Alcón i fer tres bous de Juan Manuel Criado, d'aquí que sí volia anar a veure'ls. 

Amb el meu amic Curro, cridat a ser el semental de la ramaderia

En menys de mitja hora ja estava preparat i amb el cotxe en marxa direcció a la Vall. En aquesta ocasió la meva companya de viatge va ser la Vane. Tan bon punt vam arribar a la Vall vam parar a fer un cafè al bar Los Pucheros i després de les salutacions amb Jose ell mateix ens va dir que anessim a la finca que Luís ens estava esperant i això és el que vam fer. Allí vam veure els bous preparats per a la tarda. Com sempre uns bous molt ben presentats amb el tipus de la casa d'encast domecq però en aquesta ocasió amb una cara que feien por. 

sortida del segon bou de J.Manuel Criado

Per la tarda i a l'hora en la que vam quedar vam fer cap al carrer Benavente (barri Pilarica), i després de les oportunes salutacions amb els companys valleros ens posem en un lloc previlegiat per veure la sortida dels dos bous. Al terrat de la casa de la Penya.

Aquestes sortides en unes altres condicions no les hauríem vist en la vida. Un cop vista la sortida dels bous i que com sempre van tenir una bona lidia era hora de tertúlia taurina per fer temps per al bou embolat. 

estructura per a embolar 

Entre mig vam posar el piló mentre els altres van anar a buscar el bou a la finca. Un cop el bou al carrer ens vam posar a sopar un àpat extraordinàri. 

Sobre les deu i mitja el bullissi al carrer ja era enorme i l'experiència de veure un bou embolat d'un lloc privilegiat va ser un autèntic luxe. 

moments previs a l'embolada del bou de J. Manuel Criado

Allí acabava un dia inolvidable, acompanyat de gent increïble i que tenen els ingredients exactes per fer-te sentir com a casa. Del mateix moment en que vam marxar ja estic contant les hores per tornar a la Vall i si no passa res serà a l'abril per Sant Vicent i acompanyat al igual que farà nou anys per Joan Ferreres "Pitus", Eli Capella i una que ja ha entrat al grup privilegiat Vanessa Sánchez.

Fins aviat.